diumenge, 14 de març del 2010

Aquí el tenim, el poema sobre l'amor no correspost...

       La poetessa ens ha expressat a la perfecció el que és per a ella un amor platònic. Tots n’hem tengut un alguna vegada a la nostra vida, i podem sentir-nos identificats, en major o menor grau, amb els sentiments que expressa, per aquest motiu, segur que vos arribarà! A més, un poema que parli de l'amor, tema universal en literatura i part important de la vida de les persones, sempre fa ganes de llegir-lo.








                                                                  Amor sense resposta



Amor platònic…
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit .
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.

 Carolina Ibac
a

3 comentaris:

  1. Carolina Ibac18 de març del 2010, a les 13:17

    Antònia i pecupins!

    Crec que aquesta és la primera vegada que comento en el vostre bloc col·lectiu que segueixo cada cop que puc.

    Volia comentar-vos que estic impressionada amb la qualitat dels vostres blocs i us encoratjo a que continueu!

    Petonets turquesa per a tots i totes

    Carolina Ibac Verdaguer

    ResponElimina
  2. VOL DOLÇ18 de març del 2010, a les 15:12

    Sóc molt feliç, que arribin les paraules arreu, que cada dia fem un pas més, pel somni més bonic, per l'alliberament compartit.

    Desitjo que mai s'acabi la màgia i la lluita, sé que mai no ho faran, s'aferraran encara amb més força, és vostre el món, la vida, amb cada poema, amb cada traç, cada idea, dibuixa un nou horitzó, no ens aturem mai!

    Gràcies pecupins, Antònia, Carolina, les vostres paraules il·luminen amb força!

    ResponElimina
  3. Antònia21 de març del 2010, a les 13:58

    Moltes gràcies als dos per les vostres paraules!!! Heu donat molt de sentit al nostre blog!

    ResponElimina