Alguna vegada has tengut dubtes sobre la teva orientació sexual?

A tu jove, que surts per fer el viatge cap a Ítaca...


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Cançó de Lluis Llach sobre el poema de Kavafis

dilluns, 31 de maig del 2010

Feina per demà dimarts, 1 de juny de 2010 amb poemes inclosos


                          1. Comenta el poema de na Carolina dedicat a na Monika Timiditat, també al teu blog, com sempre.


                          2. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?:


                                                   El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer


El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. 
Anunció su vacío,
 
encontró pura nostalgia.
 
Gritó, pero nadie lo escuchó.
 
El escritor se encerró en su poema,

llegó a su memoria todo lo que le faltaba 
y miró hacia atrás,
 
derramando versos
 
en una gaviota.
La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.

                      3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
                               B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
                               
 Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura



                                        No está mal

(Gloria Fuertes)


El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

La il·lustració és d'Alice Wellinger.

diumenge, 30 de maig del 2010

Poema dedicat a n'en David, Seguim la llum


Seguim la llum

(Poema dedicat a en David Garcias Nieto)
Cal girar cua.
No seguir endavant,
amb una tortura,
que no deixa de fer-nos mal.
Cal girar cua,
i reprendre la felicitat.
Ja no hi ha més excuses.
És la nostra oportunitat.
Cal girar cua,
i tornar a començar,
amb noves il·lusions,
que es faran realitat.
Cal girar cua.
P
R
O
U
Això ja s’ha acabat!
La llum és estesa,
allà a la “Meseta”.
I el somriure renaixerà,
amb l’estima vertadera
i l’anellada tranquil·litat.
Ben lluny de la fera.
Ben lluny de la bèstia.
Ben lluny dels problemes.
Ben a prop de la pau eterna.
És la nostra revolució.
És el canvi radical,
que ens espera.
És una nova vida
És una nova lluita.
I potser caurem,
però mai dins el forat.
De terra, ens aixecarem
amb força i voluntat.
Tenim l’amor del nostre costat.
Les cadenes ja s’han trencat.
Carolina Ibac

Poema dedicat a na Ma Teresa, Rera el silenci


Rera el silenci

(Dedicat a na Maria Teresa Gayá Ferrer)
Filla de l’Orient.
Escolta en tot moment.
Aprèn, pacient.
Calma present.
Rere el silenci,
s’amaga dolça
a primera volta.
Rere el silenci,
Una flor s’obra.
I la seva olor omple.
És una font que veu de l’aigua.
S’emplena, gota a gota, constant.
Un tap tímid l’empresona, compacte.
És un cau de sentiments que esperen.
És un racó ple de força, d’essència, forta
La paciència espera la confiança, mentre.
El seny i la por fan l’amor a dret i a torta.
El got mig ple, mig buit, és allà sempre.
I ella va bevent, amb pauses… eternes.
I esperem, expectants, -el seu esclat!-
I quan arriba… el suro surt desbordat.
Temps de celebració, l’ànima és oberta.
Podem, per fi, veure la font i beure d’ella.
L’aigua transparent i quieta és ben neta.
Calia esperar, com els bons vins de la terra.
Calia esperar, per abraçar les seves idees.
No tot és de cop i prou, no tot és de sobte.
Cadascú tenim el nostre ritme, constant.
Altres molt accelerats i d’altres, no tant.
Però tots seguim la mateixa línia, la vida.
Uns van endavant, amb els riscos saltant.
Altres enrere, a cada pas que fan, pensant.
Ella, callada, pensa i rumia, rialles contínues.
Dolça vida, dolça ànima, dolça especialitat.
Beu d’aquesta ampolla – i la sentiràs tota -.
Sent aquesta ampolla – i te la beuràs gota
… a …
gota. -
…dolça.
Carolina Ibac

Poema dedicat a n'en Mauricio, Perfecció somniada


Perfecció somniada

(Poema dedicat a en Mauricio Costa)
Porto la motxilla a l’esquena.
Plena d’alegries i de penes.
Les enyorances es troben al fons.
Les esperances, a dalt de tot.
Cerco la perfecció arreu.
Les limitacions són obstacles
que fan pagar sempre un preu.
I el pago de bon gust,
doncs veig l’aire molt pur,
rere tot aquest fum.
Les notes musicals
rodegen cada instant.
M’ajuden a tirar endavant,
amb totes les responsabilitats.
He deixat enrere la infantesa.
Conec d’a prop la maduresa.
La bogeria em fa somniar.
I al llevar-me,
es torna perfecta,
sempre.
∞ ∞ ∞
i n f i N I T a
i
e t e r n a
∞ ∞ ∞
Els riscos es cobren conseqüències.
El pensament m’ajuda a ordenar,
tot caminant, per sota les estrelles .
Són elles les que m’enlluernen.
El silenci del meu cor us escolta,
bategant.
Carolina Ibac

Poema dedicat a n'en Joan, Carrera de fons


Carrera de fons

(Poema dedicat a en Joan Garcias Vadell)
El tren se m’ha escapat.
Però mai no és tard.
M’esperarà un altre
que ja arribarà.
Sempre tindré temps per endavant.
Sempre tindré temps per pensar.
Sempre el temps estarà al meu costat.
Però l’haig d’alimentar.
L’haig d’aprofitar.
L’haig d’estimar.
* * * * * * * *
S e G o N s
T r O b A t S
* * * * * * * *
Ànima estesa sobre l’esfera.
Llum fosca que em despista.
Mentre volo pel món sobre la catifa,
veig, des de les alçades, la vida.
I la miro, amb recança.
No tot és tan fàcil com diuen.
I l’esforç m’endinsa en el passotisme.
Només una mà amiga.
Només quelcom sincer i vertader.
Només allò més simple.
Sense parafernàlies en el desert.
-veurà la meva essència
sense judicis enrere-
Mireu-me.
No sóc res i ho sóc tot.
Mireu-me,
que sóc aquí.
Mireu-me,
que tinc un destí.
I només jo el faré seguir.
Mireu-me ara.
I espereu a mirar-me demà.
Veureu la calma.
M’hauré trobat.
Sóc rebel amb causa.
Sí, i què?
Però assoliré les fites sense pausa.
Tingueu-ho ben present.
Carolina Ibac


Poema dedicat a n'en Jaume, És el teu torn


És el teu torn

(Poema dedicat a en Jaume Oliver Vidal)
Rius de gent.
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.
Paraules escalfades,
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.
És el teu torn!
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.
La tempesta de les idees
ens durà la teva essència:
Extro___vertit
Di___vertit
Vesteixes alegria cada dia,
tot despullant-te a la vida.
Ets tossut, ets caparrut.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.
És el teu torn!
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.
El teu torn… també és nostre.
Carolina Ibac

Poema dedicat a na Lupe, A coll i ment


A coll i ment

(Dedicat a la Lupe Romero Bustos)

S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.
Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.
No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.
La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.
El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:
[A.. COLL... I... MENT]
Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-
Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.
Carolina Ibac

Poema dedicat a na Míriam, Mirada bruna aturada


Mirada bruna aturada

(Poema dedicat a la Míriam)
Mirada bruna aturada,
que guaita les onades.
Des de la distància,
contempla amb ànsia.
Es despulla de la superfície.
S’endinsa en la mar blava,
amb valentia, sense recança,
amb alegria i entusiasme.
Neda, sense por.
Riu, entre braça i braça.
-és un món-
Balla, a cada ventada.
La tempesta arriba
I amb ella, la ira.
Sonen els trons
i les malediccions.
Els onatges s’esveren.
El vent bufa ben fort.
El cel no espera.
La llum se’n fot.
Moments espontanis
que empolsinen vigor
no hi ha qui la calli
quan té la raó.
És ella, de mena.
És ella, ben tendra.
És ella, sempre.
És ella, eterna.
Carolina Ibac

Feina per avui dilluns! T'ENYORAM DAVID!

       1. Comenta els poemes de na Carolina dedicats a n'en Mauricio, a na Lupe, a na Míriam i a n'en Jaume al seu blog i al teu, com sempre.

       2. Comenta deu dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació:


                                               Dites populars i refranys del sol


Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

La il·lustració és de Hello bird.

dimarts, 25 de maig del 2010

Un record per recordar, per en David



Trobarem a faltar el teu somriure
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí...
Però el record de la classe amb qui has viscut,
no l'esborra la pols del camí...


Durant dos anys la nostra classe hem estat companys i amics! Hem rigut, hem xerrat, hem plorat (segons qui), ens hem discutit i moltes més coses. Coses que són dignes de recordar! Ara un d'aquets companys i amics ha de continuar el seu camí per una altra banda, abans d'hora, tanmateix tots els de la classe hem de seguir un camí per arribar a allà on volem arribar, però aquest amic, en concret , se n'ha d'anar aquest divendres! Demà serà el darrer dia que estarà amb nosaltres i recordar-li que serem amics i companys per a tota la vida. Per això ara tots el teus companys de classe et direm unes quantes coses que has de tenir present sempre! " SI VOLS":

Ai! David què t'he de dir perquè ho tenguis present? Cada vegada que miris la mar t'enrecordaràs de la nostra illa Pues cada pic que miris la mar et recordaràs de la illa on hi vares una època de la teva vida, en concret a Campos, un poble anigament conegut com a Campos del Puerto. Desig que et vagi tot molt bé i que duguis a terme totes les teves fites. Has d'estar molt atent per allà, és un lloc molt gran. ESPER QUE ENS TORNEM A VEURE ALGUN DIA! ^^ SORT!!! Jaume.

Ja t'he dit diverses vegada que em fa pena que te'n vagis, però sé que és pel teu bé, per tant, és només una mitja pena. Aquest ha estat un any molt profitós i esper que hagis après coses que et serveixin per a la teva vida quotidiana. Ets molt bona persona, i les bones persones es mereixen aconseguir tot allò que es proposin. Esper que tot et vagi molt bé i com tu esperes, la llibertat ha arribat a la teva vida, ara l'has d'aprofitar! Que tenguis molta de sort!!! Antònia.

Fa ja dos anys que et conec, i ho em passat molt bé. Cada dia quan m'aixec i estic a punt d' anar a l'institut, sé que m'esperen persones, els meus amics.
A la meva germana li costava molt trobar bons amics. Quan ja n' ha trobat ha estat molt contenta. Després, la seva amiga se'n va haver d'anar a viure a un altre país i a mi em feia molta de por que em passàs el mateix. Ha arribar aquest moment que tanta por em feia. Te'n vas... i jo no puc fer res perquè et quedis amb nosaltres. Tu sempre m'ajudaves en totes les meves coses. Quan he tengut algun problema que em preocupava sempre m'escoltaves i si has tengut forces per ajudar-me, ho has fet. Bé, te n'has d'anar d'aquí per poder tenir una vida normal. Esper que trobis amics, i que ningú no et molesti, hehee. Si no és així saps que, aquí a Mallorca, sempre t'esperen persones, per ajudar-te. Ets el meu millor amic, i això mai no oblidis. T'estim mooooolt (L) .. Muaks... Monika.

David, ja fa dos anys que ens coneixem, hem compartit molts de pensaments i he après infinitat de coses al teu costat. Ets gran per a mi, i esper no perdre mai la teva amistat ja que la valor molt. Encara que estiguis lluny no hem de perdre el contacte. Em tens pel que necessitis. Lupe.

Deivid, què et podria dir... Aquests dos anys que he compartit amb tu han estat els millors. Passar els dies a l'institut se m'ha fet menys dur, la veritat és que t'enyoraré molt. Esper que la nostra amistat, encara que sigui en la distància, sigui essent la de sermpre ja que per a mi ets molt especial i et valor moltíssim. Esper no perdre el contacte amb tu i dóna per fet que vendré a visita-te, quan pugui m'escap, ehehhe. Un besito enormeeeee, t'estimmmmm ;). Una abraçadaaaaaa. *Tere*.

Bé David, hace dos años que nos conocemos y decirte que estoy contento de haberte conocido y de los momentos que hemos pasado en esa diminuta classe. Espero que todo te vaya muy bien, a ti y también a tu madre. Alomejor nos volvemos a ver algun dia. Joan.

.






dilluns, 24 de maig del 2010

Experiència viscuda al curset "Pas de mals rotllos" per Joan Garcies

  Experiència viscuda al curset "Pas de mals rotllos"

A mitjans del 2n trimestre vàrem començar un curset anomenat ''Pas dels mals rotllos''. En aquest curset tractaríem sobre quatre temes que ens interessen molt com són la violència, en concret l'assetjament escolar, la sexualitat, l'alcohol i l'alimentació.

Teníem un coordinardor general, en Sergi i un especialista per a cada tema, en Sergi (sexualitat), en Tomàs (alcohol), en Guillem (violència) i na Ma Antònia (alimentació). També vàrem conèixer altres especialistes sobre aquests mateixos temes que ens varen ajudar a aprofundir en la informació.
Ens varen fer unes deu hores de taller, més o manco i varen ser molt profitoses.

El motiu d'aquest curset era que nosaltres després havíem d'explicar aquesta informació als cursos de 2n d'ESO. Per parelles, vàrem triar els temes, per després explicar-los durant una hora a cada un dels 2ns d'ESO de cada institut. Es pensa que aquests, atendran millor les explicacions de persones que els duen pocs anys, com si fos un de tu a tu. I de fet, així ha estat.

La finalitat era que tots reflexionàssim sobre aquests temes i obtinguéssim informació de primera mà que podria ser profitosa per a la nostra vida.

Esperem que s'hagin produït tots aquests efectes. Per a nosaltres ha estat una molt bona experiència.
                                                                                        Joan Garcies

Feina per avui dimarts 25 de maig de 2010



              1. Comenta el poema de na Carolina Ibac "Rere del silenci", dedicat a na Mari Tere i penja'l al teu blog, també comentat.


              2. Fes un escrit on expliquis tot el que t'ha passat i com has viscut aquest curs de 2n de PQPI. Activitats, vivències, maneres de fer feina, relació amb els companys, amb les professores, notes, matèries apreses. Tot el que vulguis contar, des de principi de curs fins al moment, i el que ha represetat per a tu, acadèmicament i personalment.

dijous, 20 de maig del 2010

Feina per avui dijous 20 de maig de 2010

                      1. Explica l'experiència viscuda amb el taller "Pas de mals rotllos".

                      2. Comenta els quatre darrers poemes publicats per na Carolina al seu blog i al teu: "Temps de tria", "Amor nat", "Carrera de fons" i "Seguim la llum".

dilluns, 17 de maig del 2010

Un poema preciós de Benedetti! Penajau-lo al vostre blog i el comentau!


¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti

dijous, 13 de maig del 2010

Feina per avui dijous 13 de maig de 2010

                1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.

                2. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.

Llegeix aquesta narració amb sentiments intensos. "Por"

POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
 
                                                                                                 Josep Manel Vidal

El pas del temps estacional convertit en versos...

Poesia del jovent, tot jugant amb les estacions i el pas del temps


Jugant i jugant amb la poesia uns alumnes han escrit, col·lectivament, aquests poemes sobre les estacions que ens han enviat i volem compartir amb tots vosaltres. Felicitacions als poetes i a la seva professora. Una excel·lent manera d'endinsar-se en la nostra llengua tot jugant amb la poesia. Gràcies per enviar-nos els poemes i poder-los compartir.


La primavera

És primavera!!!



naixen molt pardalets i

plens de flors els arbres estan.

Esperem l'Arc de Sant Martí

després de les pluges noves,

És primavera!!!

Arriba la felicitat i la llum,

l'alegria i el nostre sol.







L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.




Tardor

Ja ha arribat la tardor

amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.



L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,

i bufandes i botes ens posarem.

Agafarem els trineus

i per la neu es tirarem.

Quin fred a l'hivern!!!

Xocolata calenta i torrons

menjarem,

perque de festa ens anirem

i molts regals rebrem!!!


Les il·lustracions dels arbres que van canviant amb els pas de les estacions són de Jessica Doyle.

On podem trobar la poesia?: Conclusiones, de Luis Caissés

           On està la poesia? On la podem trobar? Cal remenar molt pel món per a descobrir-la? Tothom podem descobrir-la? ...? Aquestes qüestions tenen les seves conclusions amb els versos de Luis Caissés.




Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

La il·lustració és d'Andre Azevedo.

dimecres, 12 de maig del 2010



 
                           

Per a tu Carolina, de part de tots nosaltres... Va d'acròstics la cosa... El nostre somni turquesa


               



                 El nostre somni turquesa

                  Cada dia ens has fet reflexionar,
                  acaronar la poesia de primera mà.
                  Rompre amb velles idees corcades i
                  observar el món des d'un altre prisma.
                  La teva força, dedicació i gran carisma
                  i la teva contagiosa sensibilitat,
                  no s'han perdut en la mar blava, sinó que ens han arribat,
                  amb molta d'energia i generositat.

                  I ara ens toca volar,
                  baixar cap al riu per arribar al gran llac.
                  Abraçar totes les oportunitats i
                  compartir, recordar i estimar tot el que ens has donat.
                                            
                                                                  La veu dels pecupins

                 

dimarts, 11 de maig del 2010

L'experiència turquesa! per David Garcias


Fent memòria de tot el projecte Tu ets la teva estrella. He parlat diverses vegades, en realitat moltes, d'aquest projecte que tenim entre mans amb na Carolina Ibac una poetessa de Catalunya amb qui vàrem començar a fer un poema i li vàrem comentar i així un seguit de poemes, fins que se li va ocórrer fer de tots aquests poemes un llibre. Reunir-los i fer un poemari amb ells.
http://www.definicionabc.com/wp-content/uploads/estrella1.jpg

Tot això ens ha vengut molt de nou. Poc a poc ens hem anat involucrant en aquest projecte. Tant ens hem involucrat que finalment n'escriurem el pròleg. Trob que fer de col·laborador d'un llibre és molt important. L'epíleg el farà la nostra professora Antònia.

La poesia és un mitjà d'expressió molt bonic i preciós. Sempre m'ha agradat des de que vaig llegir el primer poema i no sé ni per què. La poesia que han escrit els clàssics també està molt bé, però és més complicada. Sempre intent entrendre-la. Els poemes de na Carolina són bons d'entendre perquè són actuals i parla sobre la vida mateixa, sobre coses que poden ocórrer a la vida quotidiana de qualsevol persona. També hi són presents sentiments amb els que et pots sentir identificat i somnis que t'agradaria que es complissin.

A part de tot això, també he de dir que l'idioma fa que encara m'hi senti més identificat, la llengua catalana sempre m'ha agradat molt, abans sempre llegia poemes en castellà i aquest any he descobert que, en català, m'agraden més.

Aquesta experiència ha estat molt enriquidora en molts d'aspectes. A nivell escolar, he llegit més poesia que mai i en català, cosa que no feia abans perquè no m'agradava. A nivell ortogràfic trob que he millorat molt, també gràcies a la feina al meu blog personal. A nivell personal, m'ha fet pensar en moltes de coses i sentir-ne d'altres. He descobert com em puc expressar amb les paraules adequades.

Un dels poemes que més m'ha agradat és el de Tu ets la teva estrella. És un poema molt inspirador, d'aquests que et fan volar i parlen metafòricament de la vida. L'altre poema que també m'ha agradat molt és La marca de la diferència. És un poema que parla sobre la diferència i el fet d'acceptar-la. Se'n treu una gran lliçó: Ser diferent és més enriquidor.



dilluns, 10 de maig del 2010

Un poema espectacular sobre l'estiu!

Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… Na Carolina s'ha lluït. Vosaltres què trobau?


Llum d’or


S

O

R

R

A

Sóc a terra,

sobre les dunes,

absorbint l’energia tendra,

gaudint de la llum bruna.

C

A

L

I

U

Raigs d’il•lusions

plens de colors.

Arcs de sant Martí

d’iris infinits.

S

O

L

Mulla’m la cara de calor.

Entra dins l’ànima sense por.

Torra’m la pell nua,

mentre la lluna sua

L

L

U

M

Obre la meva ment.

Allibera-la del turment.

Estigues sempre present.

Les idees ens faran eterns.

M

A

R

Endinsa’m a la profunditat

de la calma mediterrània.

No ens cal respirar.

Només amar.

A

M

O

R

Llum d’or.

Carolina Ibac

Feina per avui 11 de maig de 2010

                 1. Comenta els dos poemes de na Carolina sobre l'enveja i l'estiu al seu blog i publica'l al teu, també comentant-lo.

                 2. Cerca informació sobre un escriptor del Realismo español i la publiques al teu blog.

Aquí teniu el poema sobre l'enveja de na Carolina Ibac, "Enveja't"

M’ha agradat perquè na Carolina ha tractat aquest tema des del punt de vista positiu, i no negatiu com era d’esperar ja que l’enveja no és sana…



Enveja’t


Som fills d’una mateixa terra.

La nostra genuïnitat és eterna.

Cadascú de nosaltres som diferents,

gràcies a la gran diversitat de sements.


Podíem haver nascut un altre dia.

Podíem haver nascut a un altre lloc.

L’atzar decidí la via

i els gens, el nostre do.


No mirem al costat amb mania.

No mirem amunt amb inseguretat.

No mirem a baix amb superioritat.

Com la nostra, no hi ha cap més vida.


Estimem-nos i estimarem el món.

Un món de colors humans i rodons,

amb valors que ens fereixen i

amb valors que ens protegeixen.


L’autoestima ha de ser la nostra guia.

Envejar només ens farà mal,

entre les sinuoses calbes mentals.

Sota la necessitat de ser altres

jaurem en una mentida,

tot esperant una vida

que no existeix ni arribarà mai.


El temps que és nostre

no ha de ser aliè.

Amagant-nos en la brossa,

no assolirem res.


Enveja’t, ànima pura.

Enveja’t, tu que ets única.

Viu la teva essència bruna

gronxant-te junt a la lluna.


La teva estrella ets tu.

Ella et dóna la llum.

Carolina Ibac

Feina per avui 10 de maig de 2010 sobre el Realisme europeu i espanyol

                  
             Avui farem activitats de l'assignatura de llengua castellana:

                    1. Explica en tu blog el Realismo europeo y el español. Las características principales y principales obras y autores.

                    2. Los escritores realistas tomaban notas detalladas de lugares, personas y modos de hablar en sus cuadernos de trabajo para reproducirlos en sus novelas de la manera más fiel posible. Escoge un lugar (un parque, una iglesia, una tienda...) cercano a tu casa y redacta una descripción del mismo. Sitúa en él a dos personas que conozcas y descríbelas con detalle.

                        

dijous, 6 de maig del 2010

Feina per avui 6 de maig de 2010

           


                1. Comenta el poema Manca de vida de na Carolina amb Somni Turquesa.

                2. Fes un escrit sobre el que signifiquen per a tu les diferents estacions de l'any.

                3. Hem d'elaborar el poema grupal pel projecte i...CONJUGAREM ESTROFES. Heu d'escriure dues estrofes de tres versos cada una, amb rima consonant els dos versos darrers de cada estrofa. Ha de tenir aquesta estructura i ha de començar dient "Jo vull...":
                                                  
                                                      Jo vull
                                                      trobar un bon futur,
                                                      això mateix m'augur.

                                                

                    

dimarts, 4 de maig del 2010

Feina per demà dimecres 5 de maig de 2010



     1. Comenta el poema de na Carolina al seu blog i publica'l al teu. El comentari ja hauria de ser més llarg, d'experts!

     2. Què és per a tu la felicitat?

     3. Publica al teu blog una imatge que t'hagi impressionat i agradat molt. N'has de fer una descripció ben detallada i explicar per què t'ha cridat l'atenció.

Aquí el tenim, el poema sobre la màgia que havia demanat na Lupe... "Osmosi"


Osmosi

Et sento i no hi ets.
Et veig sota les estrelles.
Tot envoltat de fades fervents.
Unes joves i altres velles.
Ben belles,
Totes.
Màgia d’ones
de la mar emocional
de les estones.
Breus i intenses,
fondes.
L’aire de l’infinit
Viola tots els sentits
I allò que no entenem,
parasita,
dins l’ànima,
viva.
Som eterns i engendrats
per la sang púrpura,
d’una joventut tossuda i pura.
És màgia l’osmosi amb la natura.
És màgia l’osmosi de l’aventura.
És màgia l’osmosi de totes les criatures.
És màgia l’osmosi entre tu i jo.
És màgia l’osmosi del talent i del do.
És màgia l’osmosi de l’estima.
És màgia la vida.
La vida és màgia.
Carolina Ibac


Ens trobam davant d'un poema amb una força brutal per la seva intensitat. Que la màgia ens acompanyi en el nostre camí per la vida, es farà més agradable també. A tu què et sembla?  

















dilluns, 3 de maig del 2010

Feina per avui dia 3 de maig de 2010. Treballarem sobre el projecte "Tu ets la teva estrella"

             
                    1. Escriu un tema perquè na Carolina el converteixi en poema i explica'l.

                    2. Escriu la lletra d'una cançó que t'agradi molt, adjunta'n l'enllaç perquè la poguem sentir i explica'n el sentit i per què t'agrada.

                    3. Explica si trobes que la tauromàquia s'hauria de prohibir i per què..