Alguna vegada has tengut dubtes sobre la teva orientació sexual?

A tu jove, que surts per fer el viatge cap a Ítaca...


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Cançó de Lluis Llach sobre el poema de Kavafis

divendres, 12 de febrer del 2010

Segon poema el tema del qual ha estat triat pel grup de pecupins! La tragèdia d'Haití!

Aquí teniu el segon poema que ha elaborat la nostra Carolina Ibac (Ja és un poc nostra). El nostre grup estava interessat en el tema del terratrèmol a Haití, i per això varen triar aquest tema perquè es convertís en poema. Tot això va donar lloc a poder-ne fer a classe un comentari des del punt de vista geogràfic, històric i poètic. Després del poema trobareu els comentaris del grup.

L’última paraula de la natura

Colònia d’aroma africà, ben negra.
La perla de les Antilles, francesa.
Fàbrica de cafè i sucre, tot esclaus.
Els europeus n’eren els amos, amb clau.
Presoners farts d’estar tancats.
La rebel·lió posà punt i final
a l’explotació humana, deshumana.
La independència aflorà.
Per fi trobaven la llibertat.
Els colonialistes racistes
bloquejaren el país.
No acceptaren pas
una terra negra lliure.
Els ianquis de la mar
amarraren la seva flota
a terres haitianes,
a la seva costa.
Pobres haitians,
Els robaren el capital
Mentre els estats units blancs,
S’enriquien com uns bons cristians.
La riquesa haitiana provocava ambicions alienes.
Els imperialistes no deixaven anar la corda.
Els ianquis controlaven la zona,
amb dictadors, cops d’estats, penes.
Vint anys llargs, els últims.
Disset presidents rifats,
fent un bon posat
seguint normes occidentals.
El sucre com a monoproducte
i la farina il·legal i corrupta
dominen el comerç actual
d’un Haití dessagnat.
I la monarquia no s’ha estat quieta.
Un dotze de gener del dos mil deu,
el port del príncep tremola.
La terra es trenca
amb tota la força.
En només uns segons,
Set mil persones persones
quedaren sepultades, totes,
La terra movia el seu món.
No som res, res de res.
Només éssers que neixen i moren.
Ni presidents, ni dictadors, ni sacerdots
dominen el què som.
L’última paraula sempre la té la natura,
que ens dóna sepultura.
El poder es frega les mans,
veient un Haití devastat.
Ara no només són pobres,
ara són runes dissoltes.
Cal ajudar les víctimes,
Siguin d’allà on siguin,
Ben lluny o al costat,
Sempre hi haurà algú per ajudar.
No gireu mai el cap,
Guaiteu les desgràcies,
Avui els passa a ells.
Demà ens passarà a nosaltres.
Fem pinya, ben units,
Sento els crits des d’aquí
Haití s’ha quedat sense la tí.

31 Respostes to “L’última paraula de la natura”

  1. És preciós i ideal per treballar a classe diferents aspectes! El que més m’ha agrada és el títol, l’has encertat de ple. Un poema que, amb pocs versos, diu moltes de coses. Ja veurem què diuen els nins!!!! Moltes gràcies i enhorabona per la rapidesa!!!!

  2. Antònia dit això a febrer 5, 2010 a 2:26 pm | Respon

    • Celebro que t’agradi Antònia! Crec que podràs treballar-lo durant el cap de setmana i així dilluns ja el pots tenir preparat. Per això m’hi vaig posar ahir.
      Ja m’explicaràs l’efecte sobre els nins i nines (m’encanta com els anomenes… jejeje).
      Crec que fem un bon equip tu i jo, Antònia! Ens hem de conèixer en persona sens falta! Una abraçada turquesa!

      Carolina Ibac i Verdaguer dit això a febrer 5, 2010 a 3:35 pm | Respon
  3. Ha quedado genial el poema és increible nuestro primer tema propuesto y has sacado semejante poema wow es increiblee como lo has explicado a mi por mi parte me a gustado y seguro que a los demas tambien les gustara y si como he leeido por arriba si tienes que venir aparte de conoceros vosotras 2 tambien queremos conocerte a ti ejeje y si de este poema se puede sacar mucho para clase..buff no lo que blaremos el lunes ejej bueno esto se me a alargado…a por cierto cuando el blog (es que soy el unico que todavia no lo tiene) te lo pondre para que tambien lo sigas
    bueno xoa me seguire pasando por aqui

    David 2n PQPId dit això a febrer 7, 2010 a 1:14 pm | Respon

    • David, és genial que t’agradi. M’has omplert l’ànima ;) Serà tot un plaer de conèixer-vos i donar-vos a tots una abraçada turquesa ben forta! Demà tindreu feina jejeje. Ja sóc seguidora del teu bloc abans que l’hagis creat… Sóc la prime! jeje
      T’esperaré per aquí tants cops com et vingui de gust passar-t’hi.

      Carolina Ibac i Verdaguer dit això a febrer 8, 2010 a 12:42 am | Respon
  4. Molt frepant Carolina. Les paraules boniques i ben lligades al servei de la veritat i la justícia. Però com dius tu, la natura no fa distincions. És tossuda i constant.

    pep sala vilarasau dit això a febrer 7, 2010 a 4:23 pm | Respon
  5. David, estic molt contenta que hagis entrat a llegir el poema! Dilluns el comentarem! Fins demà!!!

    Antònia dit això a febrer 7, 2010 a 6:37 pm | Respon
  6. Molt bo.Commou i fa opinar.

    embryoart dit això a febrer 7, 2010 a 10:56 pm | Respon
  7. Hola, som na Miryam de 2n de PQPI. Gràcies pel poema d’Haití. La veritat és que he après coses noves sobre Haití. Per a mi, Haití era una illa desconeguda, no la coneixia… Aquest poema m’ha fet conèixer-ne més coses. ;)

    Miryam dit això a febrer 8, 2010 a 8:41 am | Respon
  8. El poema m’ha emocionat molt, explica tot exactament així com és la situació allà, ara mateix. (Monika)
    M’ha agradat, és molt interessant,i el tema parlat és molt actual, és dur però parla sobre la realitat.(Lupe)

    lupe&monika dit això a febrer 8, 2010 a 8:42 am | Respon
  9. Som un dels alumnes de 2n de PQPI…
    La veritat és que el poema és molt bo.
    Ens ha agradat a tots els alumnes…
    Gràcies per dedicar-nos-lo…
    Jo crec que aquest tema és molt important perquè ha impactat a tot el món……
    Adéu!

    Mauricioooo dit això a febrer 8, 2010 a 8:45 am | Respon
  10. Bones! un altre pic. El tema escollit pel nostre grup va ser el cas d’ Haití, per desmostrar, en forma poètica, la situació de la gent que viu a Porto-au-prince. Gràcies a tu, el que volíem desmostrar amb aquest tema, ha quedat ben demostrat i més del que ens pensàvem!

    Jaume dit això a febrer 8, 2010 a 8:48 am | Respon
  11. Hola, hem llegit el poema amb la classe i la veritat és que transmet a la perfecció l’actualitat d’Haití i així com són les coses en la realitat. Estic d’acord amb un fragment del teu poema (Ni presidents, ni dictadors, ni sacerdots dominen el què som).
    L’última paraula sempre la té la natura.

    Joan dit això a febrer 8, 2010 a 8:56 am | Respon
  12. M’ha agradat molt l’esperava amb molta ilusió , i tenia moltes ganes de llegir-lo, per ser uns dels primers temes que em triat.
    una abraçada Tere =)
    Bueno et torno a comentar (més que res perqué m’ha obligat n’ Antónia a escriure en català) ja saps que m’ha agradat molt està molt elaborat, posar una mica d’història i tot…bueno com ja vaig comentar molt aquest sera més curt així de curt. Ja ens passerem
    més per aquí; una abraçada. David

    Tere i David dit això a febrer 8, 2010 a 9:02 am | Respon
  13. Bé Carolina, ja has vist que ha estat tot un èxit! Ja tenim pensat el pròxim tema, així tens temps per pensar-hi. Han triat: El racisme. Hem començat a parlar-ne a classe i ells en parlaran als seus blogs. La cloenda perfecta de tot això serà el teu poema. Besades guapaaaa

    Antònia dit això a febrer 8, 2010 a 7:45 pm | Respon

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)