Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985) escriptora i poeta, desconeguda pel jovent com vosaltres, ara teniu l'oportunitat de poder gaudir dels seus versos. Una selecció molt acurada, escollida amb escrúpol. Un conjunt poètic mimat d'un resultat sorprenent. Un d'aquest llibres que cal aprofitar el reposat temps de l'estiu per a llegir, recrear-se i gaudir-ne.
Un tastet dels poemes de Rosa Leveroni:
Quina nit més clara, amor!
Podem fer pesca d'estrelles
que ens deixaran a les mans
lluïssor d'escates verdes.
Quina nit més bella, amor!
Amb perfum de lluna tendra,
navegarem pel perfum
que tindrà regust de menta.
*
He fet volar l'estel,
ben alt, del meu anhel,
i no l'has vist. *
S'encanten uns núvols fins
en el repòs del migdia.
Tremola el vol de coloms
damunt la mar adormida.
Ve de lluny una cançó
que s'atura, enyoradissa.
Sospira suau el vent
besant una vela pia...
És el teu encís tan bell
en aquesta pau marina,
Primavera.... Quin enyor
d'aquell amor que tenia!...
*
Si em prenies un sospir
un altre te'n seguiria;
després vindria el tercer,
després ja em descomptaria...
No vull mai més que el dolor
pugui fer-me companyia.
Si em prenies un sospir
potser ja t'estimaria!...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada