Ho treballarem a classe, però aquests apunts vos poden ajudar a entendre moltes coses sobre la poesia... Au, a llegir, vosaltres podeu...
"No hi ha missatges nous, ans un sol missatge: el del poeta que expressa amb mitjans propis, que són els de la seva època, allò que verament és." J.V Foix |
Alguna vegada us heu parat a pensar com és que Ausiàs March, Mn. Cinto Verdaguer o Carles Riba van decidir escriure poesia, i Bach, Strauss o Wagner van decidir escriure música? Per molt que els estudiem, mai no arribarem a conèixer quin impuls intern els va portar a explicar el món o a expressar els seus sentiments a través d’un art determinat.
De fet, el poeta ha triat entre diferents llenguatges (pictòric, musical, poètic) per comunicar una sensació, una vivència, una opinió... Decideix utilitzar el llenguatge segons un ritme, una rima, una idea, uns sentiments..., als quals dóna un valor propi i alhora únic.
Els camins per arribar a ser poeta són diversos. Hi ha qui creu que el poeta escriu solament quan les muses actuen, que les idees sorgeixen quan l’escriptor està inspirat, és llavors quan les paraules surten sense dificultat. A l’antiguitat clàssica, a Grècia, es veneraven les muses abans de començar qualsevol cant poètic, i més tard a Roma foren invocades pels poetes com a reclam d’inspiració mentre treballaven. |  |
Museu El Bardo |
Tanmateix, els escriptors romàntics creien que la poesia era pura emoció estètica i que no es podia aprendre l’ofici de poeta, es naixia poeta. Un exemple d’aquesta manera d’entendre la poesia és
Joan Maragall, que, influït pel
Romanticisme i el
Simbolisme, basa la creació poètica en l’espontaneïtat, la puresa i la sinceritat. El llenguatge que utilitza és espontani, la
paraula viva, i es converteix en un instrument de transformació de la societat a partir del moment en què aconsegueix estendre la bellesa pel món.
D’altra banda, els poetes noucentistes, com
Josep Carner, es van allunyar d’aquesta idea romàntica
Si esteu disposats a escriure poesia, poseu fil a l’agulla. Penseu en un assumpte que us provoca un sentiment, una idea... i tindreu el tema del vostre poema. Sovint, la millor manera d’aprendre a escriure poesia és llegint poesia. Fixeu-vos en quins han estat els temes que han preocupat des de sempre els poetes.
 | L’amor i el desamor són els grans temes dels poetes de tots els temps. Des del tòpicliterari del Renaixement, locus amoenus, fins a la poesia amorosa contemporània molt més pràctica, aquest tema ha estat tractat de maneres molt diverses. |
Hi ha amors a cop d’ull, amors correspostos, amors que porten al desengany, amors viscuts amb gran intensitat, amors que es desfan en arribar l’alba, amors que estan vius en el record...
LA VIDA
Alguns poetes empesos per una decisió vitalista apliquen el tòpic literari carpe diem, és a dir, inciten a viure la vida intensament, a aprofitar cada moment com si fos l’últim. Tanmateix, altres poetes comparen la vida amb un camí, una lluita, un riu, o un somni carregat d’incerteses que acaben en la mort, única veritat segura.
LA MORT
La poesia no fa res més que intentar trobar respostes a la infinitat d’incògnites que se’ns plantegen: Què hi ha després de la mort? Cap a on anem?... La mort pot ser vista des d’una òptica cristiana i pot ser entesa com una segona naixença, ja que és quan s’aconsegueix la immortalitat de l’home. També es pot morir per amor, i és en aquest sofriment que es troba sentit a l’amor. Sovint el poema és una eina per expressar el plany per la mort d’algú estimat i revelar la visió del poeta de la vida i la mort.
EL TEMPS
 | El temps és el tema que pauta el ritme de la vida i, sovint, reflecteix les diferents maneres d’entendre-la. Es pot parlar d’un temps passat i que ja no es podrà reviure. |
Es pot parlar d’un temps present,
carpe diem, que s’ha de viure amb la màxima intensitat i amb plaer. Es pot parlar d’un temps futur,
beatus ille, com un temps de tranquil·litat, de millora del present, on es pot trobar la pau.
LA GUERRA
| L’ésser humà ha viscut moltes guerres i cadascuna d’elles té una dimensió doble: la col·lectiva i la individual. El poeta té la necessitat d’aixecar la seva veu per denunciar el dolor, la injustícia, la crueltat que pateix. |  |
L’exili i el sentiment d’allunyament dels éssers estimats com a conseqüència de la guerra apareix en la poesia vinculada a un conflicte bèl·lic. creien que només s’arribava a la poesia a través d’una elaboració acurada del poema.
