Alguna vegada has tengut dubtes sobre la teva orientació sexual?

A tu jove, que surts per fer el viatge cap a Ítaca...


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Cançó de Lluis Llach sobre el poema de Kavafis

dimecres, 31 de març del 2010

Ara sí, ja el podem publicar! Poema dedicat a la biblioteca del nostre institut! SILENCI...

Na Carolina Ibac, com sempre, s'ha lluït. Ens ha escrit un poema per a la nostra biblioteca i tot el que faci referència a ella, sobretot, l'amor a la lectura. També formarà part del nostre projecte "Tu ets la teva estrella" i n'estam encantats. Silenci... n'és el títol, molt ben triat. No hi pot haver millor manera de fer honor a un espai tan important i privilegiat del centre, on hi passam moltes d'hores. Au idò, silenci...





Silenci…
És moment de connectar amb les lletres.
Silenci…
És temps de llegir una estoneta.
Silenci…
És hora d’endinsar-se en una història.
Silenci…
La lectura ens duu un munt de cabòries.
Silenci…
Sóc jo i un llibre.
Silenci…
Llegir em fa sentir lliure.
Silenci…
Mengem-nos tot coneixement.
Silenci…
Estimulem la nostra ment.
Silenci…
La nostra imaginació s’estén.
Silenci…
Lluitem contra l’avorriment.
Silenci…
Els pensaments aliens ens omplen.
Silenci…
Els savis fan surf sobre les ones.
Silenci…
Acceptem paraules generoses.
Silenci…
Els nostres cors s’estoven.
Silenci…
Escoltem la paraula feta expressió.
Silenci…
La lectura ens ajuda a comprendre el món.
Silenci…
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.
de l’IES Damià Huguet,
que avui les seves portes,
per primer cop, ens obre.
Aquest 26 de març dels dos mil deu,
posem-hi el primer peu!
El Silenci parla sol quan les paraules dels llibres ens miren.

Enhorabona pecupins per la bona feina en La mostra de cuina!

Bé, aquesta entrada és molt especial. Després d'una setmana dureta de feina i d'un poc més de temps de pensar en com ho faríem, hem gaudit molt participant en la mostra de cuina del nostre institut. Ha estat molt emocinant l'hora dels preparatius i l'arribada del jurat, pareixia que ens hi anava la vida... Però l'entusiasme a l'hora de fer les coses pensam que és molt important. Hem acabat molt cansats però ha valgut la pena, no només perquè hem guanyat sinó per l'experiència viscuda amb tot això. 
Una de les coses que es podrien destacar de tota aquesta moguda és la feina en equip, el que no podien aportar uns, ho aportaven uns altres i la cosa anava agafant cos. Voldríem agrair de manera especial la col·laboració de les nostres professores i a tota la gent que ha mostrat interès en la nostra feina. Hem deixat els murals penjats perquè ens feia molta pena llevar-los! 
Demanam disculpes per si hem causat algunes molèsties al professorat dels departaments que tenim al costat de la nostra aula, ja que al llarg d'aquesta setmana hi ha hagut una bona moguda pel passadís. Bé, n'estam encantats.  Gràcies! Aquí teniu algunes fotos, i ara, a gaudir de les vancaces...

divendres, 26 de març del 2010

A la veu dels pecupins ja li hem posat imatge!

              Aquí ens teniu! Una foto del nostre grup! A la veu dels pecupins ja li hem posat imatge!!! També hi ha un parell de fotos on estam preparant el decorat per la mostra de cuina de dimecres que ve, ens agrada molt fer feina en equip! Au idò!

dimecres, 24 de març del 2010

Sortida a Campos, per David Garcias Nieto



Ahir vàrem anar d' excursió... Ens va agradar perquè a la fi sortíem del centre, però no vàrem anar molt lluny, sinó al poble mateix. La sortida era per anar a comprar quatre cosetes per a la mostra de cuina que es fa aquest any. El primer que vàrem fer, per no avorrir-nos, va ser esperar a la biblio. Vàrem fer uns deures i quan tocà el timbre vàrem partir a caminar per la via que hi ha de l'institut fins a la ferreteria més propera per comprar un paper especial que necessitam per al nostre decorat i fins aquí puc contar. Després, camina que caminaràs, vàrem comprar les altres coses que necessitam per a la mostra, i de passada, també vàrem pels "xinos" a comprar pinturetes pel mural, el normal en una classe.

Tot seguit, vàrem anar a la plaça del pou ja que ens merexíem un descans per fer una "merendola". Alguns varen pujar als engronxadors, jugant, etc. I què voleu? En el fons ens agraden el parcs encara que no ho volguem reconèixer moltes vegades. N'Antònia ens va dur unes galletes de premi "per ser tan bons alumnes i col·laborar en aquesta mostra de cuina", hehe. Quan vàrem quedar amba la panxa plena vàrem decidir partir cap a l'insti que ja eren quasi les 12:00 i es preocuparien per nosaltres...

En arribar, ens vàrem posar a fer un "brainstorming" sobre el que seria la decoració del nostre espai. Vàrem fer mil i una proves per saber com quedaria bé i crec que quedarà molt bé, així que veniu a veure'ns que estam segurs que vos agradarà. Ens fa moltes de ganes fer aquesta mostra i, ja que és el nostre darrer any, volem guanyar-la, ara que, com diria la nostra tutora, l'important és participar...
David Garcias

dimarts, 23 de març del 2010

Els banquets dels clàssics...






Feina per demà dia 24 de març de 2010

 
                        
                   1. Fer un comentari del poema de na Carolina tenint en compte que al comentari hi has d'explicar el que diu el poema i la teva opinió personal. Aquesta vegada ha de ser més llarg! El comentari l'has de penjar al blog de na Carolina i al teu blog personal.

                   2. Cerca informació sobre la Grècia clàssica i la publiques al teu blog.

                

Ja el tenim aquí, sempre recén sortit del forn, el nou poema de na Carolina "La marca de la diferència"

Un poema preciós sobre les diferents maneres de ser de les persones. Ideal per al nostre grup, format per diferents persones, úniques i irrepetibles. Tots junts formam un tot!


La marca de la diferència

Tu i jo.
No estem sols.
Ni tampoc el sol.
Tot i que ens hi sentim…
de vegades, sempre o mai.
mentre temps a temps, vivim.
Formem un grup ben estructurat,
molt gran, abstracte i ben pensat.
Ens coordinen les normes.
Davant la diferenciació,
ens enriquim a totes, totes.
Comprendre’ns és la nostra intenció.
Són tantes les maneres de pensar
que és difícil un acord universal.
Hi ha corrents filosòfics,
Hi ha corrents econòmics,
Hi ha corrents polítics,
Hi ha corrents arreu
I nosaltres…
Rere cada corrent
ens diferenciem dels altres.
Sempre corrent,
formem grups
nins el gran tot.
Ho tenim ben fotut.
I si les parts no funcionen.
Perquè el tot s’enfonsa.
Ens oblidem que som un equip.
I que la solidaritat ens agermana.
I lluitem uns en contra els altres,
amb guerres, menyspreus i salvatjades.
Jo sóc diferent.
Tu ets diferent.
Ell és diferent.
Ella és diferent
Nosaltres som diferents.
Vosaltres sou diferents.
Ells són diferents.
Elles són diferents.
Gràcies a la diferència,
cadascun de nosaltres és únic.
Cal acceptar totes les essències.
I mai no deixar de ser un mateix.
A això li diuen tolerància,
Jo li dic bon cor i bon seny.
Carolina Ibac

diumenge, 21 de març del 2010

Feina per demà, dilluns 22 de març de 2010

                                          
              1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit, poeta i narrador. Fés una entrada al teu blog personal explicant la seva vida i la seva obra.
                                        
              2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:

                                

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU 
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, 
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç 
-i l'espatlla ben nua 
   ben blanca 

l'ombra corba 
  incitant 
   de l'esguard: 

encara un altre bes 
   un altre 
    un altre 

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!  
                         Joan Salvat-Papasseit


                A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?


                B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".


              3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que entre altres coses els has de dir:      
                                         -El títol, original i en català;
                                         -El nom del director;
                                         -Els principals actors i actrius;
                                         -El tipus de film;
                                         -La música, de qui és;
                                         -L'argument, sense contar el final;
                                         -Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc.
 


                                    

dijous, 18 de març del 2010

Feina per avui dijous 18 de març


                   1. Explica, al teu blog, la xerrada que vàreu tenir ahir sobre alimentació.

                   2. Cerca informació sobre la feina que t'agradaria fer quan surtis de l'institut i ens l'expliques. També ens has d'explicar per què t'agrada.

                   3. Entrada personal sobre el teu grup musical predilecte.

dilluns, 15 de març del 2010

Història: "Una vida misteriosa" per Monika Frývaldová

Com vos he dit en altres ocasions, quan era petita m'agradava escriure històries i ara m'ha fet ganes tornar a escriure'n. A ca meva no tenc res amb què entretenir-me, i com que em fa il·lusió continuar amb el que feia abans, he decidit crear una petita història. Aquí teniu la primera història després d'estar vuit anys sense escriure.
Esper que vos agradi, i sinó també accept les crítiques.
Cada un de nosaltres té una altra opinió.


Una vida misteriosa

En una ciutat anomenada Mystic hi vivia una dona que nomia, Stacy. Desde petita, volia ser la mestra d'una escolta privada i per això, a les classes estudiava molt per obtenir bones notes. Però pel fet d'estudiar tant, no tenia temps per sortir amb els seus amics. Varen passar els anys i Stacy ha canviat de manera de pensar respecte el fet de fer-se mestra. Ara vol convertir-se en actriu i que totes les persones la coneguin, parlin d'ella i sobretot, per tenir una vida més interessant com la que tenia fins ara. Tenint en compte que, quan una persona es fa "famosa", pot perdre els seus millors amics.
Un dia va somniarque la seva vida tan bona ho deixaria de ser molt prest. Quan es va despertar al matí no entenia el per què d'aquell somni.
- Per què la seva vida tan bona havia de canviar? - Per què havia tengut aquest somni?
Eren les preguntes que es feia tots els dies, però, no trobava respostes per cap lloc. Un dia, mentre cuinava va sentir una fredor per l'esquena, es va girar però no va veure res d'estrany. Es va tornar a girar una altra vegada, però tampoc va veure res.
Varen passar unes tres setmanes i Stacy volia fer una excursió a un castell. Els seus ex amics sempre anaven amb ella a les excursions. Va anar ca seva a veure si tenien ganes d'acompanyar-la i, quan va tocar el timbre, ningú no obria la porta. Es pensava que no li volien obrir perquè no tenien ganes de parlar amb ella, ni mirar-la a la cara. Tota sola i amb mals pensaments, va tornar a ca seva. Va preparar la motxilla i se'n va anar. A la carreterra cap el castell no hi havia cap ànima, ni un cotxe, ni una persona... Era ben buida. Al mig de la carreterra hi havia unes taques de color vermell, pareixia que eren de sang. N'Stacy va començar a sentir-se insegura i volia tornar a ca seva, però va dir intentant tranquilitzar-se: -Estic segura que aquí hi ha hagut un accident i encara hi ha les restes de sang- Va encendre la ràdio i continuà el camí. Va arribar a una carretera que pareixia que no havia estat utilitzada durant molt de temps. Era buida, plena de forats, de fems... Però ella no en va fer cas. Va aparcar el cotxe i començà a caminar cap al castell. Al cap d'una estona va arribar a una carretera més antiga molt estranya. Al final del camí, varen apàreixer uns rates pinyades del bosc i, per si encara no n'hi hagués prou amb això, la carretera apareixia plena de sang i de trossos de pell escampats, entre ossos. Això va ser massa per a ella i va decidir tornar ràpidament al cotxe. Allà l'esperava una persona. Stacy no li veia la cara perquè duia un capell molt gran. Es va girar i s'entornà una altra vegada cap al castell. La persona misteriosa que hi havia al cotxe havia desaparegut. Mentre anava caminant se sentia vigilada per algú. Una persona li va estirar la mà i li va començar a xuclar la sang del coll.

Unes hores després......

Poc a poc n' Stacy s'havia anat despertant. Es trobava en un sala molt gran, amb molts de llibres, una taula gran amb sis cadires i a les finestres hi tenien unes cortines molt llargues, del color negre. Es va aixecar del sofà i començà a mirar la casa de dalt cap a baix. Era una casa molt antiga i fosca, com de l'any 1840, però ja renovada. Quan va començar a passejar per cada una de les habitacions va veure que totes les finestres de la casa tenien les mateixes cortines que les de la sala d'estar. Estava sola i volia marxar abans que aparegués algú. Però no va tenir temps, algú va entrar. Eren ells... Dúien roba de color negre i les dents blaques com la neu. Ella volia escapar-se però les persones la varen retenir i finalment, la varen intentar matar. En uns minuts es va despertar i tenia molt de mal de cap. Estava sense forcer per aixecar-se del terra. La boca li feia molt de mal i pareixia que les dents li anaven creixent. En el jardí se sentia un remor com si hi hagués moltes de persones. Stacy va voler mirar per la finestra i quan va retirar les cortines el sol li va pegar de ple i li va molestar molt, tant que començava a desfer-se. Ràpidament va tancar la cortina, i va córrer per l' escala cap a la sala on hi havia les persones que li havien fet mal. Els hi va començar a demanar moltes de coses sobre el que li estava passant i li varen confirmar que era morta. Ella no s'ho podia creure i va demanar que li explicassin una altra vegada el que li passava. No s' ho podia creure, era morta? Però què és això? Què està passant aquí? Quina cosa més estranya. Li varen explicar que, a partir d'ara, només es podia alimentar de sang. Va començar a enrecordar-se'n d'una pel·lícula on passava el mateix i es va adonar que no li agradava el que li estava passant. S'havia convertit en un vampir. Va sortir de casa amb molta de fam i ganes de sang. Devora del castell passejava una parella. Era humana i, Stacy sense pensar, va començar a xuclar-los la sang. Tots els vampirs van sortir al jardí a mirar què passava allà fora. Quan ho varen veure estaven molt contents d'ella perquè no pensaven que actuàs tan ràpid. Ella, en haver acabat, també va quedar molt satisfeta. Però quan varen passar uns dies, ja no volia seguir essent el monstre en el que s'havia convertit i es va suicidar clavant-se un pal al cor.
Fi

Feina per avui dilluns 15 de març de 2010

             1. Comentar el poema de na Carolina Ibac a la seva pàgina.

             2. Aferrar-lo al vostre blog i comentar-lo.

             3. Tria les tres frases que més t'agradin del Petit príncep i les expliques amb exemples i imatges.

diumenge, 14 de març del 2010

Aquí el tenim, el poema sobre l'amor no correspost...

       La poetessa ens ha expressat a la perfecció el que és per a ella un amor platònic. Tots n’hem tengut un alguna vegada a la nostra vida, i podem sentir-nos identificats, en major o menor grau, amb els sentiments que expressa, per aquest motiu, segur que vos arribarà! A més, un poema que parli de l'amor, tema universal en literatura i part important de la vida de les persones, sempre fa ganes de llegir-lo.








                                                                  Amor sense resposta



Amor platònic…
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit .
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.

 Carolina Ibac

dissabte, 13 de març del 2010

Frases emblemàtiques del "Petit príncep" com una tan preciosa com és: És tan misteriós el país de les llàgrimes...

  

 El petit príncep és un d'aquests llibres que vehiculen valors eterns i, de boca en boca, i de boca a orella, aconsegueixen traspassar les barreres de les llengües i esdevenen universals. La clau poden ser els valors que transmet com l'amistat i la solidaritat, l'autoajuda, la ciència ficció en versió amable, les frases convertides en aforismes... El millor seria demanar-ho als nins i a les nines que és a qui va dirigit, ho diu a la dedicatòria inicial.

   Un aviador francès va decidir escriure una història amb gran contingut filosòfic. Antoine de Saint-Exupéry, que així es deia aquest aviador, va concebre una de les històries més emotives del panorama literari. És per això que, des dels Moments de tendresa, vos vull oferir les frases més emblemàtiques d'aquest llibre, que no podran mai suplir-ne la lectura, clar:

                          FRASES MÉS EMBLEMÀTIQUES AMB UN SIGNIFICAT PROFUND

· Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).

· [Les persones grans] Sempre necessiten explicacions.

· Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir.

· Això és la caixa. El be que vols és a dins.

· Recte endavant no es pot anar gaire lluny.

· A les persones grans els agraden les xifres.

· Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.

· És trist oblidar un amic.

· És tan misteriós el país de les llàgrimes!

· No se sap mai!

· Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.

· No sabia que pels reis el món és molt senzill. Tots els homes són súbdits.

· Era un monarca absolut. Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.

· A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.

· És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.

· Les persones grans són molt estranyes.

· Perquè, pels vanitosos, els altres homes són admiradors.

· Els vanitosos només senten les alabances.

· Bec per oblidar que tinc vergonya de beure.

· La consigna és la consigna.

· Però [el fanaler] és l'únic que no em sembla ridícul. Potser és perquè no es cuida només d'ell mateix.

· Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.

· Entre els homes també t'hi trobes sol.

· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius...

· Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

· És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.

· No s'està mai content allà on s'és.

· Els nens són els únics que saben què busquen.

· És bo haver tingut un amic, encara que un s'hagi de morir.

· El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...

· Quan un es posa vermell, vol dir que "sí", oi?

· La gent té estrelles que no són iguals.

  

TENIU FINS DIMARTS, 16 DE MARÇ, PER ENLLESTIR I RECTIFICAR LA FEINA D'AQUEST TRIMESTRE AL BLOG!!!


         TENIU FINS DIMARTS, 16 DE MARÇ, PER ENLLESTIR I RECTIFICAR LA FEINA DEL BLOG.

                  RECORDAU: HAN D'ESTAR ESCRITES EN LLENGUA CATALANA LES SEGÜENTS ENTRADES:

                             1. Comentaris sobre poemes de na Carolina Ibac.
    
                             2. Comentaris sobre les xerrades del curset Pas de mals rotllos.

                             3. L'escrit sobre l'homentge a la dona.

                             4. Els escrits que es facin referents a l'assignatura de ciències socials.

                             5. En general, la llengua normal del blog ha de ser la llengua catalana, menys els escrits referents a llengua castellana i les vostres entrades lliures que, evidentment, les fareu amb la llengua que volgueu.

dijous, 11 de març del 2010

Feina per avui, dia 11 de març de 2010



                 1. Fer un escrit explicant el contingut del taller de sexualitat que vàreu fer ahir. També ha de quedar reflectida la vostra opinió personal.

                 2. Explica, amb les teves paraules la mineria i el ferrocarril en el marc de la industrialització espanyola (T.5 del llibre de text). El que has de fer és ampliar la informació que et dóna el llibre.

                 3. Activitat de llengua castellana referida a la poesia del Romanticisme espanyol: Escribe un poema, mínimo seis versos, de desamor dirigido a tu amado o amada. No es necesario que sea de verdad: inventa un amor y una despedida. Puedes inspirarte en los poemas de Bécquer. El principio del poema tiene que decir lo siguiente:

                                       Adiós, amada mía.
                                       Pienso en ti de noche y de día.

dimecres, 10 de març del 2010

Aspectes a tenir en compte a l'hora de fer una entrada nova! Important per a l'avaluació!


  
         He vist que aquests dies, alguns, heu fet entrades noves recuperant feines que teníeu atrassades i això està molt bé, però em preocupa el fet que no siguin avaluables perquè, en alguns casos, no feis cap comentari o el comentaris que feis són massa pobres.

        -Quan vaig demanar que em parlàssiu dels Óscars volia que m'explicàssiu com havia anat la darrera gala, quines pel·lícules havien estat guanyadores, etc. És a dir, que féssiu un escrit, voltros mateixos, explicant tot el que havia passat.

        -Quan feis una nova entrada amb un dels poemes que ens ha fet na Carolina Ibac, l'heu d'introduir amb un comentari vostre, això vos ho he repetit moltes de vegades, pensau que COPIAR i AFERRAR no té mèrit.

       -Quan vos vaig demanar que féssiu un homenatge a la dona volia que sortís de vosaltres mateixos, com una mena de redacció, no un COPIAR i AFERRAR. Només es pot fer, això darrer, si va precedit o seguit d'un escrit vostre.

        -També he vist que a alguns de vosaltres vos falten escrits. Hauríeu de revisar tot el que vos falta a la feina relativa als blogs ja que sinó, no podreu aprovar aquest apartat, considerat el més important d'aquest trimestre.
 
        -Heu de tenir clara la llengua en la qual heu d'escriure cada entrada i aquesta, ha d'estar corregida, sinó baixa la nota.

        -Sou afortunats de tenir l'oportunitat de treballar d'aquesta manera, aprofitau-ho! Alguns sí que ho aprofitau i estau aprenent a escriure molt bé!

           Recordau: Únicament AFERRAR I COPIAR no serà avaluat!

  

dilluns, 8 de març del 2010

"Volverán las oscuras golondrinas..." Rima LIII de Bécquer.

             
 La poesía de Bécquer se caracteriza por la brevedad, la sencillez y por un tono de conversación íntima. La forma estrófica suele ser libre. Se le podría incluir en el Romanticismo español del siglo XIX.

 La temática se podría dividir en cuatro etapas que responden, cronológicamente, a los hechos acontecidos en su vida:

                           1. Su tema es la propia poesía y la creación poética. Visión de la mujer y del amor de forma ideal e inalcanzable.
                           2. La plenitud del amor. 

                           3. Reflejan el fracaso amoroso y el desengaño.

                           4. Están invadidas por la soledad, la angustia y el dolor. El mundo aparece como un lugar hostil del que el poeta huye. En esta etapa encontramos el poema que tenemos a continuación:


RIMA LIII    Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
        jugando llamarán.
  Pero aquellas que el  vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres...
        ¡esas... no volverán!.
  Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
        sus flores se abrirán.
  Pero aquellas, cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
        ¡esas... no volverán!
  Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón de su profundo sueño
        tal vez despertará.
  Pero mudo y absorto y de rodillas
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido...; desengáñate,
        ¡así... no te querrán!

            

Avui, 8 de març, dia internacional de la DONA



       Ja sabeu que avui és el dia internacional de la DONA. Des d'aquí, un breu recordatori sobre la història d'aquest dia en honor de totes les dones que hi ha al món:
                    
La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.
La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.
Mobilització feminista a Dhaka, Bangladesh.
Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.
El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.

Feina per avui dilluns 8 de març de 2010


         Feina per avui dilluns 8 de març de 2010


            1. Comentar el poema Ni sang ni gens de na Carolina Ibac a la seva pàgina, després l'heu d'afegir al vostre blog.

                   2. Fer un escrit sobre els óscars.

                   3. Copiar, al vostre blog, el poema de la pàgina 18 dels apunts de llengua 
castellana, de Gustavo Adolfo Bécquer. El comentes i respons les preguntes de la pàgina 19 sobre el mateix. 
                   4. Fer un breu homenatge a la figura de la dona. 

dissabte, 6 de març del 2010

Nins, ha arribat el poema sobre la família: Ni sang ni gens!



Un poema preciós que conta la història d'un nin que, tot i no tenir sort a l'hora de néixer, la va tenir durant la seva vida pel fet de trobar una bona família. Desprèn tendresa i dolçor i expressa que una família no té per què dur la mateixa sang per ser autèntica... 



Ni sang ni gens

Vaig néixer sol,
amagat sota una col.
No tenia mare ni pare.
Però sí el calor d’un contenidor.
Les meves primeres percepcions
foren un munt de males olors
Podia haver mort.
I no em va donar la gana.
Vaig plorar ben fort.
I vaig tenir sort.
Per allí uns nins passejaven.
Les seves veus em consolaren.
La soledat ja s’evaporava.
La companyia es respirava.
Els seus crits atragueren a altres.
De cop, vaig passar d’estar sol
a estar rodejat per una gentada.
Una sirena sonava
al compàs d’unes llum carabasses.
El món content celebrava
la meva nua arribada.
Uns braços m’acolliren.
Eren àngels amb bates blanques.
Em rentaren, em vestiren.
Ja ni fred ni calor passava.
Al cap dels dies…
em regalaren una família.
Ara ja tenia pare, mare i germà gran.
Amb ells he descobert l’amor.
Amb ells he rigut i he plorat.
Amb ells sempre hem fet pinya.
Entre nosaltres no hi ha mentides.
Només ens estimem sense condicions.
Som fidels i estem allà quan ens necessitem.
Les penes, les compartim, i ens recolzem.
La família no és sang i genètica,
sinó és omplir el buit de soledat d’aquest planeta.
Passi el que passi,
Faci el que faci
La meva família sempre em farà costat.
Família és l’amor ben trobat.
                                                                Carolina Ibac