Alguna vegada has tengut dubtes sobre la teva orientació sexual?

A tu jove, que surts per fer el viatge cap a Ítaca...


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Cançó de Lluis Llach sobre el poema de Kavafis

dijous, 25 de febrer del 2010

Nins, ja el tenim aquí, ja ha arribat, el poema sobre la llibertat: "Llimem els barrots"



Espectacular… L’ha fet tal i com li havíem demanat…Ha tocat tots els temes que li havia comentat! Ha de ser difícil fer un poema a la carta, i na Carolina se n’està sortint molt bé. Tota una experiència per ambdues parts… Gràcies a poemes com els seus i al sistema com els treballam, alguns pecupins estan agafant gust per la poesia!


 Siguem lliures a l'hora de triar parella, a l'hora d'expressar les nostres idees, a l'hora de triar com volem morir, llibertat per parlar la nostra llengua i per triar el nostre sistema de vida. No convé confondre la llibertat amb el llibertinatge, hem de respectar les normes socials per a conviure millor tots plegats. La nostra llibertat acaba quan posa en perill la llibertat de l'altre. Facem un bon ús d'aquesta llibertat i apel·lem la responsabilitat. Ara, a llegir i a gaudir del moment...El títol...inmillorable...Llimem els barrots...molt significatiu.





Llimem els barrots

Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.
Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.
S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.
I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.
Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.
Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!
Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.
La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.
Existeix la llibertat?
L’absoluta llibertat dorm en un concepte utòpic.
Qui té la veritat?
La llibertat és com un ventall de colors.
No és cap tòpic.
Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.
Els amos tenien el color blanc, ben blanc.
Després seguiren els serfs i els senyors.
Més endavant, els mestres i els aprenents.
I finalment, arribaren els patrons i els obrers.
Ara la llibertat pren el color verd del diner.
De presons, n’hi ha una pila:
La presó capitalista.
La presó de l’armari.
La presó dictatorial.
La presó cultural.
No acabaríem mai.
Quedar-se sense llibertat no té misteri.
El seu foment troba un munt de dificultats:
repressions, prohibicions, insatisfaccions.
Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.
Anem llimant els barrots,
una mica cada dia.
La llibertat és un brot
que neix, creix i mor.
                                                         Carolina Ibac

Reflexions sobre l'enquesta de les activitats que realitzau quan entrau a internet

       


Com podeu veure, els resultats de la nostra enquesta 
reflecteixen la realitat, tot i que sigui un nombre reduït
 de persones les que han votat, en concret catorze. 
Aquesta realitat és la que tots ens podíem tèmer, els 
joves entren a internet, majoritàriament per a "xatejar"
 o per jugar. 
La resta, amb menys vots, entra per a fer-hi feina, 
llegir el correu electrònic o per a cercar informació.
Si aquesta enquesta hagués estat plantejada entre
adults la cosa hauria canviat. Se suposa que, fer-hi feina, 
llegir el correu o cercar informació, haurien estat els 
guanyadors. De totes maneres, "xatejar" els ajuda a 
relacionar-se socialment, i alguns experts diuen que hi ha
jocs amb els quals s'hi pot aprendre molt, però no se'n pot
abusar. S'ha de viure la vida directament i deixar els 
moments, darrera la pantalla, per aprendre, gaudir i 
reflexionar en solitud...

Amb la feina dels blogs aprenen 
que internet pot ser una eina molt útil d'aprenentatge, 
de creació i de comunicació i no tan sols d'entreteniment.

dimecres, 24 de febrer del 2010

Feina per dijous, 25 de febrer de 2010

      


      La feina que haureu de fer avui és la següent:


            1. Comentar la darrera xerrada del curset "Pas de mals rotllos" sobre l'assetjament escolar.


                  2. Fer un escrit sobre el que significa per a vosaltres la llibertat. Recordau que ha d'ajudar a na Carolina per a l'el·laboració del nou poema.


                  3. Fer un comentari sobre les diferents opcions sexuals, tema tractat a la segona xerrada del dia 24 de febrer.





dilluns, 22 de febrer del 2010

Enhorabona pecupins...

             Estimats pecupins,

              Aquest escrit és per donar-vos l'enhorabona per la feina que estau fent, tant als blogs com al programa "Pas de mals rotllos". M'agrada molt l'actitud participativa que teniu, en ambdós casos, i la il·lusió que hi posau. També he de dir que parl en general, uns feis més feina que d'altres, però trob que ja sou grandets per saber el que feis i vos don la llibertat de saber organitzar el vostre temps. És més important que faceu la feina perquè, per responsabilitat, sabeu que l'heu de fer, que no per evitar una amonestació o una cridada als vostres pares, etc.

              Volia destacar el fet que he notat millores evidents en la vostra expressió escrita i en l'ortografia. També, d'una manera més evident encara, en la vostra manera de puntuar els textos (punts, comes, punts suspensius...), com podeu veure, només és necessari el vostre interès!

              També he notat millores en la relació grupal, tot i que encara hi ha alguns aspectes que haurien de millorar, encara tenim temps!

            Per acabar, volia dir-vos que estic molt contenta de tenir-vos com a grup, tot i que també em feis enfadar..., i que vos he agafat un poquet, tampoc no massa, no sigui que vos emocioneu, hehe, d'estimació!

            Au, i ara... A fer feina!!!

diumenge, 21 de febrer del 2010

Nou poema de Carolina Ibac "Tot arriba" sobre l'esperança, tema que nosaltres mateixos li havíem demanat!


L’acab de llegir i m’ha arribat, m’ha fet sentir i m’ha emocionat. M’han agradat molt els tres versos finals, la poetessa  ha fet un joc de paraules perfecte. Les repeticions aconsegueixen un ritme poètic preciós. Pot anar dedicat a totes aquelles persones que necessiten aquesta esperança per viure millor. M’ha arribat especialment...



            

TOT ARRIBA
Tot és fosc.
Tot és costa amunt.
Tot costa un munt.
Tot és fos.
Tot va ben tort.
Tot és quasi mort.
Tot esdevé poc.
Tot va sense sort.
Tot i així, sempre hi ha esperança.
El camí és molt llarg , és el nostre bagatge.
Fins que no arriba la mort, res no s’acaba.
Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire.
La foscor ens envolta de vegades.
Mai apaga la llum que roman amb nosaltres.
Sobreviure és la nostra fita establerta.
I sempre se’ns encén la bombeta,
quan pensem que no hi ha solució,
apareix una drecera,
apareix una nova raó.
No desesperem,
Pensem, pensem,
Rumiem, rumiem,
Ideem, ideem,
Innovem, innovem,
Imaginem, imaginem,
Hi arribarem!
Sens dubte,
serem el què volem ser!
Mentre podem somniar
L’esperança serà ben viva
Un món millor és possible
Només cal anar tots de la mà.
Espera sempre,
Esperança meva,
Esperança teva.
                                                                              
                                                                           Carolina Ibac

                      

Feina per demà dia 22 de febrer de 2010


      Bon dia pecupins, avui haureu de fer les feinetes següents, tenint en compte que tenim més poc temps perquè dedicam dues hores al curset Pas de mals rotllos:

                              1.  Comentar el poema "Tot arriba" de Carolina Ibac a la seva web i al nostre blog.

                              2.  Copiar el poema "Què és per a tu la poesia" al vostre blog personal i fer-ne un comentari. També heu d'explicar què és per a vosaltres la poesia.

                              3. Fer un comentari sobre la xerrada del dia del curset Pas de mals rotllos.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Què és per a tu la poesia?

    He trobat aquest poema a un blog de poesia, trob que pot ser interessant que el llegiu. El jove poeta, és de la vostra edat, parla sobre el que és per a ell la poesia.  La poesia vos pot ajudar molt a créixer com a persones, perquè toca una part tan important de vosaltres com és la dels sentiments. I ara, em toca demanar-te, què és per a tu la poesia? 

                  




Poemes
(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments
els que mouen la tinta,
bé siga per amor, pàtria o fe,
sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,
la cura de molts problemes
i un immortal refugi
per qui no tem conèixer-se.


Feina per demà dia 17 de febrer de 2010



                  La feina que haureu de fer durant el dia 17 de febrer és la següent (Si no l'acabes a classe, ho hauràs de fer a casa):


                   1. Fer una entrada, al teu blog personal, sobre la primera xerrada del programa Pas de mals rotllos.

                   2. Fer un comentari als dos textos que hi ha, al blog dels pecupins, sobre les drogues legals.


                   3. Contesta les preguntes següents referents als dos textos anteriors. Copia-la i l'aferres al teu blog.


                                   ENQUESTA SOBRE LES DROGUES LEGALS


                   1. Per què creus que, tant el tabac com l'alcohol, són drogues acceptades legalment?


                   2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar?


                   3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac?


                   4. Escriu els efectes secundaris del tabac.


                   5. Per què l'alcohol és considerat un enemic públic?

Informació prèvia a la xerrada sobre les drogues legals: L'alcohol.


L'alcohol: Droga acceptada socialment.
Has anat alguna cop a un casament o bateig on només es podia beure aigua? Per començar. En la nostra societat predomina com a cultura la "cultura del vi". Els pares, els avis... han viscut en aquesta cultura i el fet de beure alcohol no ha estat mai censurat. Els temps, però, va canviant lentament i amb ell l'opinió colectiva del que representa en la nostra societat el consum d'alcohol ( i el tabac). Pel que fa a l'alcohol i les seves nefastes conseqüències en els accidents de trànsit i laborals, s'estan augmentant els controls d'alcoholèmia però sense una sensibilització de la gent que condueix habitualment sota els efectes de l'alcohol i de pastilles poc hi podrem fer.Molts busquen camins alternatius per tal de no passar pels controls d'alcoholèmia.
Molts opinen que el nivell de drogadicció de l'alcohol no és comparable al consum de drogues dures, potser no, però les conseqüències no són tan diferents: problemes familiars i/o matrimonials, maltractaments de gènere, de relació amb els veins/amics, acomiadament de la feina, embargament de l'habitatge -per no pagar la hipoteca-, accidents de trànsit amb danys físics amb conseqüències, a vegades, molt greus...
Beure alcohol de manera controlada (1/4 de vi al dia) sembla ser que té efectes beneficiosos (cliqueu per a + info). El problema és quan després d'un got en ve un altre...hi ha un moment que perds el control i ja no ve d'una copa més o menys.
Si t'agrada la marxa i has de conduir, fes com a la majoria de països europeus: qui ha de conduir, aquella nit NO beu res d'alcohol.

Informació que val la pena tenir en compte.
Els qui no siguin abstemis no han de brindar amb suc de taronja, còctels sense alcohol, most o aigua per Nadal, ja que les begudes alcohòliques consumides amb moderació poden ser un complement perfecte i agradable per a un bon dinar o sopar. Però, de tota manera, recordem algunes recomanacions i no oblidem que, si es pren en excés, l'alcohol pot amargar la festa a qui beu i als que l'envolten. No oblidem que l'alcohol és un tòxic; una droga dura admesa socialment. No permetem que infants i menors d'edat consumeixin begudes alcohòliques.Evitem la ingesta de begudes alcohòliques amb l'estómac buit. Com més ple estigui l'estómac, més trigarà l'alcohol a arribar a la sang. Si bevem, fem-ho en petites quantitats i sempre durant els àpats. Protegim l'estómac amb aliments calòrics i grassos: embotits, formatges o fruits secs. El greix alenteix l'absorció de l'alcohol. Alternem les begudes alcohòliques amb d'altres sense alcohol, com refrescs, sucs o aigua. Beguem amb moderació. No passem dels 300 centilitres de vi al dia, que equival a 35-40 grams d'alcohol pur, segons la graduació del vi. En el millor dels casos, el fetge metabolitza 25 grams d'alcohol l'hora, per la qual cosa si prenem 125 grams d'alcohol (una ampolla de vi), aquest circularà almenys durant 5 hores per la nostra sang. Les dones han de mostrar una cura especial: al pesar menys i disposar de menys aigua al cos, l'alcohol assoleix en el seu organisme uns nivells de concentració més alts a la sang. A més, el fetge femení metabolitza més lentament l'alcohol. No abusem dels combinats alcohòlics amb begudes gasoses. Els radicals carbònics dels refrescs amb bombolles permeten que l'alcohol travessi més fàcilment la barrera hematoencefàlica i fa que l'efecte tòxic de la beguda sigui més ràpid i acusat.
Compte amb les cerveses "sense alcohol"; la majoria s'haurien de denominar "baixes en alcohol", ja que contenen fins a un 1% d'alcohol, davant el 4%-5% de les convencionals. Vigilem si seguim algun tractament mèdic. L'alcohol interactua amb alguns medicaments, especialment amb tranquil·litzants, sedants, hipnògens, neurolèptics... i es potencien mútuament.
Si bevem, no conduïmEncara que sigui en petites quantitats, l'alcohol exerceix un efecte depressor sobre el sistema nerviós. Disminueix la capacitat de conducció i els reflexos i augmenta les probabilitats d'un accident. No pensis que a tu no et passarà mai. Pensa que quan hi ha un accident provocat per tu, pots provocar la mort d'altres persones innocents i, evidentment, la teva pròpia vida.
No consumim begudes alcohòliques després de practicar esport; la seva acció potencia la deshidratació típica que provoca l'activitat física i produeix vasodilatació. Consumit en excés, l'alcohol altera el son i produeix efectes tòxics, dels quals la ressaca n'és només un símptoma. 
Contra la ressaca...
Els remeis casolans contra la ressaca només atenuen els símptomes ja que no eliminen la impregnació alcohòlica de l'organisme, que pot durar hores. Si volem alleugerir la ressaca, el més adequat és l'aspirina o similar, el cafè i les vitamines dels grups B i C. Una dutxa calenta que finalitzi amb aigua freda estimula la circulació sanguínia i ajuda a eliminar les nostres toxines. Descansem i dormim tot el possible. Passejar a l'aire lliure ajuda a combatre els mareigs. No forcem l'estómac; el millor és consumir aliments suaus, com arròs o peix bullit. Amb ressaca ve molt de gust quedar-se a casa a llegir. No és massa recomanable, augmenta el maldecap. El millor és distreure's (el cinema és perfecte) i fer exercici físic moderat, a l'aire lliure. I, sobretot, oblidem l'asserció "un clau en treu un altre". No recorrem mai a l'alcohol per combatre una ressaca. Perjudicarem l'estómac i no resoldrem res. Beguem aigua en abundància, tant abans d'anar a dormir després de la ingesta de begudes alcohòliques com ja en plena ressaca. I millor si deixem que passin unes hores entre l'últim glop d'alcohol i el moment d'anar a dormir.
ALCOHOL, L'ENEMIC PUBLIC
LA TAXA MÀXIMA D'ALCOHOL A LA SANG PERMESA PER CONDUIR ÉS DE 0,50 GRAMS PER LITRE, O DE 0,25MILIGRAMS D'ALCOHOL PER LITRE D'AIRE EXPIRAT.
De totes maneres, els límits són encara més baixos per a conductors de mercaderies superiors als 3500kg, el transport de viatgers o escolar, mercaderies perilloses i serveis d'urgència. Per aquests grups de conductors, la taxa màxima és de 0,30 gr/l de sang o el que és el mateix, 0,15 mg/l d'aire expirat. A més, aquesta restricció també afecta als conductors amb menys de dos anys d'antiguitat de carnet. Els conductors amb més d'un gram d'alcohol per litre de sang seran jutjats segons el Codi Penal.
Aquestes són les mesures que Trànsit està portant a terme,sobretot a Catalunya, per pal.liar els accidents de trànsit. La imatge de sobre correspont a un radar mòbil. Si estan de servei, el cotxe necessita mantenir una velocitat constant. Porten un aparell que manté el cotxe a una velocitat constant. Dins del cotxe i davant del parabrisa (quan s'avança al cotxe es pot veure) porten la càmera de video i el receptor del radar. Són cotxes camuflats que poden ser de qualsevol color i la matrícula és com tots els cotxes. Dins sempre hi van dos policies de trànsit.
El cinemòmetre (radar) pot ser de dos tipus: de microones, que són els més comuns i els de tecnologia làser, més econòmics i amb capacitat per a fer mesures de velocitat fins els 500 m. No poden muntar-se a dins del cotxe, sino que s'han de muntar a la via de manera estàtica (sense moviment). Aquests aparells estan homologats però tenen un error de l'ú per cent. Els aparells es revisen cada any.
Les càmeres de fotografiar són digitals i això permet elaborar molta informació. Els últims radars disposen d'un sistema conegut com OCR (reconeixement òptic de caràcters). A través d'aquest sistema la matrícula queda registrada automàticament en una base de dades i torna a la pantalla tota la informació relacionada amb aquest cotxe. A sobre d'aquestes línies tenim tres fotos de radars estàtics. Les imatges són enviades a un lloc on es processen.
Aquesta "sensació" de persecusió als conductors està disparant les vendes de detectors de radars que s'instal.len als cotxes de manera que avisen quan detecten la freqüència del radar de la policia.
Tot i estar prohibits, no són difícils de trobar en la majoria d'establiments de recanvis i complements de l'automòbil, així com també en algunes botigues que ofereixen material de seguretat personal. En els aparadors només s'hi troben els avisadors, aparells reconeguts pel Ministeri d'Indústria, que memoritzen els punts on s'ubiquen els radars fixos i n'avisen de la presència, però que no detecten els mòbils. En canvi, un cop dins de les botigues no hi ha problema per aconseguir qualsevol dels altres no permesos, que també detecten les càmeres fotomultes de Trànsit camuflades en cotxes. Amb total discreció se n'ofereixen a preus que oscil·len entre els 550 i els 1.500 euros, més uns 60 euros per la instal·lació. En el cas de les botigues de material de seguretat, la pròpia empresa té mecànics que els col·loquen. Pels que volen més qualitat -fins i tot tecnologia militar- el millor és desplaçar-se fins a Andorra o bé comprar per internet. A la xarxa, pàgines web d'Alemanya i dels Estats Units ofereixen les últimes novetats, algunes amb abast de més d'un quilòmetre. Els preus són més econòmics, però tenen l'inconvenient que la instal·lació corre a càrrec del comprador. En aquest cas hi ha l'opció de cercar l'ajut d'un mecànic, o bé fer-ho un mateix, ja que, segons els professionals consultats, "és qüestió de cinc minuts".
Una altra alternativa és disposar d'un aparell de navegació com el TomTom que, a més de guiar-nos pel 'bon camí', ens avisarà de la proximitat de radars fixos, camuflats, de punts perillosos. No detecten els radars però tenen memoritzats a la seva base de dades els llocs on hi són. Per internet es poden descarregar gratis aquests radars que es van elaborant a partir de la informació dels mateixos conductors.
Davant d'aquests despropòsits només cal que els conductors respectem les limitacions de velocitat. Si es respecten ens podem estalviar molts ensurts, especialment de butxaca ja que ens poden multar amb 1500 € si utilitzem el segon detector, ja que quan avisa hem de baixar la velocitat i això no representa més perill. El tercer detector és inhibidor i per tant no ens caldrà aminorar la velocitat amb la qual cosa la multa pot ser més important.

Informació prèvia a la xerrada sobre les drogues legals: El tabac.


El tabac: Droga acceptada socialment?
De ben segur que hem vist més d'un cop el símbol que acompanya a aquesta introducció. Segur que també sabem quin és el seu significat. Malgrat que tothom sap el seu significat: prohibició de fumaralgunes persones tenen la capacitat de saltar-se la normativa, no respectant la senyalització i molestant, alhora que provoquen, a les persones que l'envolten. Moltes vegades hi ha un component psicològic que fa que alguns joves s'enfrontin a la normativa sistemàticament. Actualment no està permés fumar en llocs públics ni en el lloc de treball. Si el treball és a l'aire lliure sí està permés. És una mesura que no deixa contents als fumadors ni a locals públics petits com bars o restaurants. També s'ha obert una lluita entre les empreses tabaqueres i l'Estat baixant el preu del paquet de tabac i, per l'altre costat, apujant els impostos.
Si vols penjar aquest cartell en algun lloc perquè no es fumi, baixa`t la versió ampliada.
Comencem amb una notícia apareguda als mitjans escrits:
Els pares espanyols són els que més fumen en presència dels seus fills. Els experts reclamen un profund canvi d'hàbits en les llars i major presència de la prevenció en plans educatius R.A. 20 MINUTOS.
Espanya és el pais de la Unió Europea on més fumadors (un 52%), encenen el cigarret a casa en presència dels seus fills. Un 7% també fuma en el cotxe amb els seus fills a bord. Són dos de les dades en els quals ha incidit la Societat Espanyola de Neumologia i Cirurgia Toràcica en l'IV Curs Expert en Tabaquisme. El que es pretén és conscienciar de la necessitat de canviar els hàbits, per la salut dels menors i pel mal exemple que suposa en termes de prevenció i que la prevenció contra el tabaquisme s'inclogui en els programes educatius. Les dades procedeixen d'un informe del Eurobaròmetre de maig de 2007, que analitza els hàbits i actituds dels europeus davant el tabac. Espanya no queda en un bon lloc. És el país de la UE on més es fuma en la pròpia casa encara que s'estigui en companyia de no fumadors (un 85%) i el segon, després de Dinamarca, quan hi ha una dona embarassada en l'habitatge (42%). Sobre l'aplicació de la llei antitabac, hi ha un 38% de persones que no creuen que es respectin les prohibicions. A aquest respecte, el 83% està a favor que no es fumi en els llocs de treball i en els espais públics, un percentatge que descendeix fins al 68% quan es refereix als restaurants i al 59% quan es tracta de bars i pubs. Només el 19% dels fumadors espanyols ha intentat deixar-lo en l'últim any, quan, per exemple, a Gran Bretanya han tractat d'abandonar-lo gairebé la meitat dels fumadors. En el seu intent, els fumadors espanyols no recorren ni a ajuda mèdica (només ho va fer 12%) ni a substitutius de la nicotina (13%). A l'hora de tornar a fumar, a Espanya s'addueix la incapacitat d'aguantar les ganes (35%), la necessitat de fer quelcom amb les mans (28%) i el gust pel tabac (27%).
Info de: http://www.20minutos.es/data/edicionimpresa/barcelona/08/02/BARC_26_02_08.pdf
El tabac produeix dues menes de fum.
La combustió del cigarret desprèn fum que és nociu, perquè conté partìcules i substàncies perilloses per a la nostra salut, especialment aquells fumadors que s'empassen el fum. Una persona no fumadora en un ambient carregat de tabac absorveix grans quantitats de fum talment com si fumés. Estudis realitzats darrerement, afirmen que el fumador passiu pot desenvolupar les mateixes malalties associades al fumadors actius : el doble de possibilitats de patir càncer de pulmó.
En ambients familiars on es fuma, els fills presenten transtorns de nas, d'orella i de gola més sovint que en famílies no fumadores. Els caos d'infants asmàtics pot afavorir les crisis d'asma.
El tabac disminueix la capacitat pulmonar ( per molt que respirem passa menys quantitat d'oxígen a la sang), provoca malalties respiratòries, els fumadors es cansen més quan fan exercici, el fumador crònic té una tos típica permanent que no para ni de dia ni de nit, es refreden més freqüentment, agafen bronquitis i altres malalties respiratòries.
El tabac s'obté a partir de la planta "Nicotina Tabacum" en la que s'han trobat més de 4.500 components químics. La inhalació del fum conté gran quantitat de substàncies tòxiques: fenols, nicotina, anilines, monòxid de carboni, acroleïna, àcid cianhídric, nitrosamines, quitrans, amoníac (aquest s'hi afegeix per crear addicció ja que no és necessari en l'elaboració del cigarret).
EL CONSUM DE TABAC AUGMENTA EN DOTZE VEGADES LA POSSIBILITAT DE TENIR CÀNCER DE PULMÓ. El risc de tenir un infart de miocardi (les cèl.lules del cor es queden sense oxígen) es duplica en els fumadors. El tabac constitueix un factor de risc cardiovascular de primer ordre (enduriment artèries). Altres efectes són: càncer de laringe, de boca, d'esòfag, etc. Les úlceres gàstriques i duodenals. Disminució de la visió i els reflexos del conductor que fuma. Risc d'incendi quan es fuma al dormitori o quan es llença per la finestreta del cotxe.
Una contaminació ambiental que ens afecta a tots.Tots nosaltres estem exposats al fum del tabac en alguns llocs com aquests: a la feina, bars, restaurants, discoteques, a casa, al cotxe...
El dret a respirar un aire sense fum de tabac. Hi ha un dret dels qui no fumen a respirar aire sense fum de tabac que està recollit en una sèrie de lleis i drets i que els responsables dels espais d'ús públic, especialment si són llocs tancats, han de fer respectar. S'han de crear àrees per a fumadors clarament retolades i un espai sense fum. On treballin dones embarassades, on es manipulin aliments, i on el risc del tabac es combini amb el d'un contaminant industrial, han de ser zones sense fum de tabac. Què podem fer per no ser fumadors passius? Fent saber als nostres familiars, amics, companys...que el fum del tabac ens molesta. A casa, retirem els cendrers, situem senyals simpàtics de què allò no ens agrada. Obrir les finestres, millor que les portes perquè no s'escampi el fum. Utilitzar ambientadors, espelmes... antitabac. Demanar als fumadors que apaguin el cigarret o vagin a un lloc ventilat.
 
Després de tot això...per què fumem?
Es comença a fumar quasi com un joc o perquè els teus amics fumen i si dius que no, sembla com si fossis el rar de la colla. Després del primer cigarret, ve el segon, el tercer i així s'arriba a dependre del tabac. De vegades, el fet de fumar ens fa creure que així som més grans. En aquesta situació hem de tenir les idees clares ja que, des d'un punt de vista social, sembla tenir més avantatges si fumen que si no ho fem: la "colla" ens accepta més fàcilment. Segur que cal un esforç molt més gran per dir que no però val la pena intentar-ho.
Un ambient familiar on es fumi també crea hàbits negatius en els fills. L'hipotètic plaer que produeix fumar una cigarreta després del treball o en acabar de menjar, o aquelles imatges de les pel.lícules quan el protagonista encen una cigarreta després d'un fet important: nervis, por, treballar intensament... van donant missatges positius sobre el tabac. L'addicció a la nicotina, que és una droga, cada cop és més forta.
A l'addicció de la nicotina cal afegir l'addicció psicològica: si allò que fas a primera hora del matí és fumar, ho faràs cada dia a la mateixa hora.

Càncer de gola.
UNA ALTRA VISIÓ DELS EFECTES DEL FUM DEL CIGARRET SOBRE L'APARELL RESPIRATORI.
La pols, la pol·lució de l'aire i més concretament el fum del cigarret, irriten les parets de l'arbre bronquial. Després d'un llarg període de temps, la irritació augmenta a un punt tal, que el cos produeix moc en abundància per a tractar de calmar la irritació bronquial que condueix a la bronquitis o l'enfisema pulmonar.
Un dels productes químics més irritants presents en el fum del cigarret és la nicotina. Una vegada en l'interior dels conductes aeris, un dels seus efectes és paralitzar el moviment dels cil.lis (pestanyes vibràtils d'algunes cèl·lules de la mucosa que cobreixen els bronquis) i els fa incapaços per a arrossegar el moc cap a l'exterior. Això contribueix a l'augment de producció de moc. Una altra conseqüència possible de la llarga exposició als agents químics presents en el quitrà del fum del cigarret, és una malaltia molt seriosa anomenada càncer de pulmó. El càncer és una malaltia en la qual les cèl·lules comencen a duplicar-se, sense control, desplaçant a les cèl·lules normals. En el sistema respiratori aquest procés de creixement provoca el bloqueig dels conductes aeris. Si el càncer no és frenat, seguirà creixent fins tal punt, que dificultarà o arribarà a fer impossible l'entrada d'aire als alvèols, o arribarà en quantitat tan reduïda, que el resultat final serà la mort del pacient.
Ocasionalment el càncer es produeix perquè hi ha un defecte en una cèl·lula. No obstant això, el càncer de pulmó està provocat per l'exposició de la mucosa de l'arbre bronquial a certs agents químics (carcinógens). El fum del tabac conté molts productes que han estat identificats com causants de càncer, principalment un tipus d'hidrocarbur, el benzopiré, que es forma durant la combustió del tabac o del paper dels cigarrets.
El fum del cigarret conté també un nombre de gasos perillosos. Un d'aquests gasos, el monòxid de carboni (no confondre'l amb dióxid de carboni), té la possibilitat de passar a través de les parets dels alvèols a l'interior de la sang molt més fàcilment que l'oxigen. Per tant, la presència de monòxid de carboni impedirà que la sang tingui la seva taxa normal d'oxígen. En conseqüència serà necessari respirar més de pressa i el cor deurà treballar més fort perquè el cos rebi la quantitat normal d'oxigen que necessita (taquicàrdia). Això tensiona el cor, especialment si el pulmó de la persona està contínuament exposat al fum del cigarret.
Els no fumadors reclamen els seus drets perquè se'ls respecti els espais on no es pot fumar i es prohibeixi o es limiti les zones per a fumadors en llocs públics. La llei sobre la prevenció del tabaquisme va començar el gener de 2006 i , en general, prohibeix fumar en llocs públics. Per a més info sobre la llei:
Sincerament, creus que val la pena fumar?

dilluns, 15 de febrer del 2010

Feina per avui, dia 15 de febrer de 2010

RECORDAU: Avui havíeu de fer, obligatòriament, les següents activitats referents als blogs:

                           1. Comentar el poema a la web de na Carolina Ibac.
                           2. Fer un comentari sobre el fragment del Petit príncep al blog dels pecupins.
                           3. Una entrada nova al vostre blog que tractàs el tema "L'esperança".
                           4. Una entrada personal al vostre blog.

   *Qui no vagi duent la feina al dia, no podrà aprovar l'assignatura. Pensau que és una oportunitat de fer feina diferent, d'aprendre a escriure millor i a opinar, amb activitats motivadores i amb una eina que vos agrada molt, l'ordinador.

dissabte, 13 de febrer del 2010

"Només hi veiem amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls". El petit príncep d'Antoine de Saint-Exupéry


Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre!


El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.
Però després d’una reflexió, afegí:
- Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
(…)
-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
El petit príncep va tornar l’endemà.
- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:
- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.
- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però te tocarà plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!
- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.
(…)
- Adéu -digué.
- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.
- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.
Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.


Ja el tenim aquí, el poema sobre el racisme: Tu podries ser jo


Nou poema de Carolina Ibac, com sempre m’ha agradat molt el títol, ajuda a crear la capacitat d’empatia, una capacitat que costa molt tenir, en general, ho dic perquè, si tothom en tengués, molts de problemes s’evitarien. Si sempre ens posàssim en la pell de l’altre, evitaríem la crítica fàcil i la ràbia, perquè entendríem molt millor la manera d’actuar de la gent. Moltes gràcies, dilluns el treballarem amb els nins…També m’ha agradat això d’incidir en la diferència i no en la desigualtat, està molt bé!

Tu podries ser jo

Sóc nouvingut.
La meva pàtria, estrangera.
La meva pell, ben negra.
La meva religió, l’ Islam.
Sóc aquí per la fam.
La cultura meva és diferent.
Els meus costums i tradicions, també.
Em costa força trobar el meu racó.
Sembla que hagi de demanar perdó.
Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.
Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.
Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.
Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.
Diuen que abans tots érem la mateixa raça.
Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.
La manca de llum emblanquí la pell
dels qui nedaren cap al nord.
No vull la mort, només la sort.
No vull la desigualtat, accepto les diferències.
No vull l’odi, només vull l’amor.
No vull els judicis ni tampoc les sentències.
Per desgràcia no tots són com jo,
ni d’aquest ni del meu món.
Sóc negre de mena.
Tu ets blanc per naturalesa.
Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!
Fujo de les etiquetes.
Tant se val l’envàs.
Tant se val el cabàs.
Si el que portem endins
són els valors purs i sentits.
Som éssers humans.
Tots tenim cervell.
No importa la pell.
Cal donar-nos les mans.
No hi ha ningú igual al món.
No formem grups separats.
Tots arribem ben despullats.
I un cop morts, anem al mateix forat.
Tots fills de la natura,
de vegades dura, ben pura,
no caiguem en la ignorància,
no ens deixem endur per la por rància,
que només ens cega davant l’evidència,
de totes les mancances,
que arrosseguem amb nosaltres.

  1. M’encanta Carolina, com sempre m’ha agrada molt el títol, ajuda a crear la capacitat d’empatia, una capacitat que costa molt tenir, en general, ho dic perquè, si tothom en tengués, molts de problemes s’evitarien. Si sempre ens posàssim en la pell de l’altre, evitaríem la crítica fàcil i la ràbia, perquè entendríem molt millor la manera d’actuar de la gent. Moltes gràcies, dilluns el treballarem amb els nins…També m’ha agradat això d’incidir en la diferència i no en la desigualtat, està molt bé!
    • Una de les coses amb les que gaudeixo més és cercar un títol al poema. A vegades el trio al principi de tot, altres mentrestant l’estic escrivint i d’altres al final de tot. “Tu podries ser jo” el vaig triar un cop havia escrit el poema. Un altre títol que m’hagués també agradat hagués fos “Posa’t a la meva pell negra”. Si us agradés més al grup aquest segon… el podríem canviar. Tot depèn de vosaltres, debateu-ho!
  2. jeje si es genial el tema salio por el hecho que nosotros hicimos lo mismo en nuetros blogs con lo de el racismo. Es genial sin duda, aparte de que el titulo y da ganas de leerlo te metes en la piel pareces que lo vives tu mismo. Y menos mal que hacia bastante que no sabiamos de ti. Bueno ya he visto que Antònia lo colgo en el blog de clase jeje no a tardado mucho y prepararlo para los “niños”…bueno un abrazo y genial el poema que como no me tocara leerlo a mi ejej.
    • David, celebro tant que hagis pogut ficar-te a la pell d’aquest personatge imaginari que podria ser qualsevol, fins i tot tu o jo.
      He estat una mica liada amb altres coses, però compteu sempre que com a mínim us faré un poema per setmana! Això segur!
  3. David, ets boníssim! ETs el típic alumne “de butxaca” te l’enduries a totes les teves classes perquè sempre fa que siguin més riques! Per cert, a veure si fas alguna aportació nova al teu blog i al de classe, eh? Que tens molt a dir. El darrer que he afegit t’agradarà, tracta sobre El petit príncep!
  4. Carolina, els meus nins ja t’enyoraven!!!Ja els diré que has estat ocupada!!! Tu ets la nostra poetessa de butxaca, enhorabona per les presentacions del llibre!!! M’encantaria poder assistir-hi!!!
    • Antònia, la veritat és que la meva vida té molts colors, a vegades masses. I el temps és una variable que se m’escapa molts cops entre els dits, com si fos temps líquid. Aquest any és un any molt especial per a mi i estic realitzant molts somnis alhora i un d’aquests somnis és poder transmetre els meus valors als una mica més joves que jo… jejeje.
      No només sóc profe, tinc una nina de gairebé 3 anys, estic separada i com que em sobra el temps segueixo cursant estudis universitaris. A a tot això afegeixo que dono classes de repàs de mates!!! Però amb tot, esgarrapo hores al temps i escric el que sento. Crec en “tu ets la teva estrella” igual que vosaltres hi creieu. Gràcies per ajudar a fer realitat un dels meus somnis, pecupins!
  5. Un retrat fidel de la realitat que pateixen els éssers d’altre color, pel sol fet de ser diferents, en cultura, tradicions, o el que sigui, el fet és que no reben l’atenció que mereixen com aquí fem el mateix amb la gent que ho passa malament…
    Una visió que tothom hauria de tenir, posant-se a la pell de l’altre, que ve per necessitat i per guanyar-se la vida.
    Una abraçada negre i blanca cap al somni turquesa,
    una abraçada sense prejudicis de cap mena.
    Un escrit sublim i magistral, t’estimo
  6. “Tu podries ser jo”, amb el títol ja dius tan, com et fiques a la pell de l´altre, com et brollen les paraules sinceres per definir aquesta realitat , què importa el color, la raça tots estem embolcallats pel mateix aire, sol, colors , llum… esperança . Una abraçada sincera Carolina. Somni Turquesa.
  7. una fotografia preciosa amb unes paraules que arriben al moll de l’os.
    M’agrada lleguir i sentir les teves paraules
  8. molt,bonico,un petò,delicia
  9. Carolina, tots estem una mica humanitzats o deshumanitzats, això és semblant al amor i al desamor o a veure el vas mig ple o mig buit…
    De totes maneres gràcies per fer-me veure-hi més clar. Ets pura llum.
  10. No vull perdre el vostre contacte perquè valeu molt, aquest poema ho confirma, i m’agradaria que fessis les paus amb la Anna Maria. Sou unes grans dones i us estimo molt ambdues. Precisament, com que tots som iguals, aprenguem a respectar-nos i a comprendre’ns.
    Un petó guapissima!
  11. Preciós ,gràcies.Crec que L,EMPATIA és l,eina que més ens ajuda a creixer..Permete,m dirte >T,estimo, i al Druida,també!
  12. Carolina, després de llegir el que et diu Jordi Macià, crec que ja no hi ha més paraules per definir-ho. En sento molt previlegiada de poder comptar amb les teves poesies i te’n dono les gràcies per poder tenir-te com a amiga al fascebook . Espero poder-te conèixer un dia i admirar-te personalment. FELICITATS!!
    Una abraçada virtual
  13. Carolina es precios has resumit d’ una manera mol humana el sentimen d’ aquet inmigrant,sigui de on sigui.La llastima es que no es el sentimen de la majoria,que venen aqui imposan e intentan plantar flors que no son de aquestas terras.Gracias guapa es mol gratificant llegir els teus poemas.
  14. M´agradat moltisim, m´recordat d´un llibre, el preferit de la meva mare i una frase molt actual, d´un llibre molt vell.
    SI CRISTO MAÑANA LLAMASE A TU PUERTA
    LE RECONOCERIAS?.
    PODRIA SER UN HOMBRE NEGRO, VENDIENDO ASPIRADORAS…
    Odio el racismo, els nens sols, pobres de llocs on no tenen res, amb aquell ulls tan grans i “tan nets” m´obren el cor.
    Gracies Carolina, per poder gaudir de la teua “anima”.
    muac.
  15. Semblan tenir la pell més fosca,
    però tenen el cor més net, sovint;
    Semblan venir amb la bondat massa oberta,
    però la vida els massega la seva franquesa;
    semblan tenir buit el sarró de les ambicions
    però tenen més ple el cistell de les il.lusions.
  16. Carolina,,aquest poema és un 10. Com ho dius i el que dius. Ens l’hauríem de guardar tots i cada cop que un/a sapastre ens diu com/quan/on sobren aquests congèneres nostres de pell una mica més fosca, els hi hauríem de fotre als morros aquesta poesia tan bella. Més que res, pq si l’entenen potser canvien de parer,,,i si no l’entenen és que no són vius,,estan morts…i ben morts..Carolina, aquesta l’has de publicar i a un lloc on la vegi molta, molta gent….Felicitats i una forta abraçada
  17. Una altra vegada ens has sosprès amb un gran poema, et donam les gràcies en nom de tots per aquest poema. Gràcies!
    Esperem que el llibre sigui el millor! hahahaha! seria una gran motivació per nosaltres!
  18. Holaa… la veritat que molt bo el poema…
    Et fiques dins la pell de les persones i ho contes com si fóssis un més d’ells. Et felicito pel poema…
  19. El poema m’ha agradat molt, parla sobre el racisme, sobre les diferents races que hi ha al món. Per a mi, les persones no han de definir la resta de persones perquè siguin d’una raça diferent. Tots som iguals, és igual la raça.
    (Monika)
    Per a mi és un tema preciós ,i de molta importància, ja que és una tema molt actual i sempre ha estat present, hem de ser forts i lluitar per la igualdat.
    (Lupe)
  20. Aquest poema m’ha agredat bastant! La veritat és que si jo hagués de fer un poema sobre el racisme, no sabria com començar. Ha quedat molt guapo… Bé, adéu. Moltes gràcies un altre pic! un beso
  21. Jo ja t’he comentat el “poemazo” que ens has fet, però bé t’he de tornar a dir que és genial. Al final, m’ha tocat llegir-lo. La veritat és que m’ho esperava! Una abraçada daurada.
    David
    Un tema molt interesant sobre el racisme, sobretot m’ha encantat el títol del poema Tu podries ser jo” molt profund i el contingut esplèndid. Una abraçada, petonets puseta.
    Tere =D
  22. Carolina, aquí et deix el que ha escrit el meu pare sobre el poema al meu blog!: “Excel·lent poema de la poetessa Carolina. Ha encertat en el títol, en el contingut, en la rima, en la llargària i el missatge profund de la igualtat, que tots som iguals. Aquest poema, Antònia, és un que es pot fer aprendre de memòria,tot o part. Endavant i bona feina! Podria molt bé ser la lletra d’una cançó”.
    Joan Lladonet
  23. Per cert, com et pots imaginar, ja tenim triat el pròxim tema del poema: “L’esperança”. Un poema que sigui un cant a l’esperança a una millora en qualsevol aspecte de la vida, ja sigui l’esperança en la curació d’una malaltia, en la millora de la qualitat de vida, etc. M’agradaria que entrassis al blog de na Monika “Dóna’m una besada” en un escrit que fa sobre la seva infància…Ja em comentaràs! SAlut guapaaaaaa, esper que estiguis contenta amb els missatges dels meus nins!