Això va de comiats...

              Avui és el darrer dia d'aquest curs i vos vull dir, des del nostre estimat blog, adéu i també vos vull desitjar molta sort a la vida.

              M'agradaria que recordàssiu aquest curs com un curs molt especial en el que vàreu aprendre moltes de  coses, sobretot, que de la feina en surt el profit, que si voleu, podeu i que la feina en equip és més agradable.

             Per a mi ha estat un curs únic, he gaudit molt de fer feina amb vosaltres i, tot i estar moltes d'hores junts, no se m'ha fet pesat. És veritat que no tot han estat flors i violes, però hem sabut resoldre els conflictes i han servit per créixer un poc més com a persones.

             Em qued amb les nostres xerrades a la miniclasse, les llargues estades a la biblioteca, la preparació de la mostra de cuina, la vostra tasca com a profes al curset "Pas de mals rotllos" i sobretot, amb l'experiència viscuda amb na Carolina Ibac.

            A tu Míriam, per saber valorar tant les coses i pel teu esforç.

            A tu Mauricio, pel teu saber estar i per la teva comprensió.

            A tu Jaume, per la teva gran dedicació en moments puntuals i per fer-nos riure, de tant en tant.

            A tu Ma Tere, per ser tan conformista i dolça i pels teus grans dibuixos i tècnica del guix!

            A tu Joan, per haver donat una nota de color al grup i per les grans aportacions a les celebracions.

            A tu Lupe, per ser tan agradable i afable i per mostrar tant d'interès en el blog.

            A tu David, per enriquir les meves classes, per la teva confiança i ganes d'aprendre infinites.

           A tu Monika, que ens has deixat conèixer-te una mica i has intentat superar la teva timidesa.

           A tots...
        

         Una abraçada per sempre...

                           La vostra tutora...

Festa al fons del mar

També hi ha festa al fons del mar. Música i ball, poesia i ritme, per a celebrar que una estrella s'ha submergit, deixant el firmament sense permís, per a conèixer l'univers marí. Quina música els acompanyarà? Serà una rumba? Serà de jazz? Serà un fandango... un rock o un vals? Quina vos imaginau vosaltres?

                                              Fiesta en el mar

(Andrés Díaz Marrero)

Suenan caracolas

flautas de coral.

Tocan lo tambores,

pulpo y calamar.

Baila que te baila

en suave compás

hay una estrellita

que brilla en el mar.

Mueve su ancha enagua

de blanco cancán

y a todos convida

con ella a bailar.

Se fugó del cielo

en noche de San Juan

sin que se enterará

don Sol, su papá.

Pues, cuando se entere,

¡ya ustedes verán!

que en la madrugada

la vendrá a buscar.

La primera il·lustració és de Ferni i la segona de Txanly

La poesia essencial, llibre de de Rosa Leveroni

Acaba de sortir publicat el llibre La poesia essencial, de Rosa Leveroni. en una edició a cura de Mónica Miró i Abraham Mohino, editat per CCG, dins de la seva col·lecció Vincles.

Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985) escriptora i poeta, desconeguda pel jovent com vosaltres, ara teniu l'oportunitat de poder gaudir dels seus versos. Una selecció molt acurada, escollida amb escrúpol. Un conjunt poètic mimat d'un resultat sorprenent. Un d'aquest llibres que cal aprofitar el reposat temps de l'estiu per a llegir, recrear-se i gaudir-ne.

Un tastet dels poemes de Rosa Leveroni:

Quina nit més clara, amor!

Podem fer pesca d'estrelles

que ens deixaran a les mans

lluïssor d'escates verdes.

Quina nit més bella, amor!

Amb perfum de lluna tendra,

navegarem pel perfum

que tindrà regust de menta.

*

He fet volar l'estel,

ben alt, del meu anhel,

i no l'has vist. *

S'encanten uns núvols fins

en el repòs del migdia.

Tremola el vol de coloms

damunt la mar adormida.

Ve de lluny una cançó

que s'atura, enyoradissa.

Sospira suau el vent

besant una vela pia...

És el teu encís tan bell

en aquesta pau marina,

Primavera.... Quin enyor

d'aquell amor que tenia!...

*

Si em prenies un sospir

un altre te'n seguiria;

després vindria el tercer,

després ja em descomptaria...

No vull mai més que el dolor

pugui fer-me companyia.

Si em prenies un sospir

potser ja t'estimaria!...

La fada dels pecupins... Gràcies Carolina...

La fada dels pecupins

(Poema dedicat a n’Antònia Lladonet Riera)

Fada de les illes.

Una ànima salada.

Les engrunes de mar

mullen la seva cara, càlida.

És un somni d’il•lusions trobades

entre les ànimes joves nates

Que guia i motiva, constant.

Que viu i inspira, estimant.

Plena de llum mallorquina.

Plena de tendresa divina.

Omple els cors bategants

Generositat gegant.

A la nit,

una espurna,

de foc intens,

de les llunes,

il•lumina viva

els paratges

-de les viles-

Sense fer més,

que un riure

a cada racó,

a cada petó,

a cada anada,

a cada tornada,

-a trenc d’alba-

a cada matí,

a cada vesprada.

És ella, tot sent

una ànima blanca,

una bella farola

que no és sola.

Si més no, broda

aquell mocador

que començà

una tardor.

I tot just ara,

l’acaba…

amb l’estiu

endavant,

expectant,

de noves…

noves.

Les fades existeixen,

Tu n’ets la prova.

Carolina Ibac

Feina per avui dijous 3 de juny de 2010

                        
                1. Comenta el poema La fada dels pecupins al blog de na Carolina i al teu.

                2. Penja al teu blog el poema de Rosa Leveroni i comenta'l. També penja la informació sobre el seu poemari.

                3. Comenta al teu blog el poema Fiesta en el mar. Quin tipus de música creus que l'acompanyaria? Explica el per què.

                4.  Publica una enquesta nova al teu blog i després vota en les enquestes dels teus companys.

Consells de final de curs

           Estic veient que alguns vos heu relaxat un poc i no vos esforçau a l'hora de fer feina, ja sigui al blog o a classe.
     
           Sou suficientment grans per saber tot el que s'ha de fer i no he d'estar damunt vosaltres tot el temps. Per exemple:

                     -Sou vosaltres qui m'heu de cridar perquè vos corregeixi els escrits al blog, tot i així, quan vos deman si necessitau correcció, em deis que no. Recordau: Perquè la feina al blog estigui aprovada ha d'estar tota corregida, i no el darrer dia del curs, precisament.

                      -No basta fer les entrades. S'han de fer de manera correcta i no s'han de comentre els mateixos errors de quan vàreu començar, s'ha de notar l'evolució.

                      -Aspectes a tenir en compte perquè la feina al blog sigui profitosa:

                              *Les entrades han d'estar treballades, no s'han de fer de manera ràpida per acabar aviat.

                              *Heu de dividir el text en paràgrafs, vos ho estic dient d'ençà que vàrem començar.

                              *Les entrades han de tenir títol i aquest sempre comença en majúscula.

                              *La feina al blog s'ha de dur al dia, no pot ser que passi una hora i no s'hagi fet res.

                              *La llibertat que se vos dóna l'heu de saber emprar, si n'abusau els perjudicats sereu vosaltres mateixos.

           També volia donar l'enhorabona a tots i a totes aquelles que heu sabut aprofitar totes les eines que se vos han donat per aprendre.

                                          
       

Aquí teniu traduït el poema"Amor en la biblioteca" està inclós al llibre de Liliana Cinetto "20 poesías de amor y un cuento desesperado" (Buenos Aires, Editorial Atlántida, 2003).

Avui vos vull regalar un preciós poema d'amor traduït per a tots vosaltres. Un poema d'amor de Liliana Cinetto, Amor en la biblioteca. Són uns versos amb els que gaudireu molt. Conta una història molt bella. Uns versos d'amor que cavalquen per les ones de l'Antlàntic, d'una a l'altra banda, amb dues llengües que ens agermanen amb la poesia.

Amor en la biblioteca

Liliana Cinetto

(traducció M. Dolores Insa)

Conten que conten que hi havia

una vegada una princesa

que vivia en un estant

d’una vella biblioteca.

Sa casa era un conte de fades,

que quasi ningú no llegia,

estava entre un diccionari

i un llibre de poesia.

Solament alguns xiquets

n’acariciaven les pàgines

i visitaven de vegades

el seu palau de paraules.

Des de la torre més alta,

sospirava la princesa.

Llàgrimes de tinta negra

lletrejaven la seua tristesa.

És que ella estava avorrida

de viure la mateixa història

que de tant repetirse

es sabia de memòria:

una bruixa l’encisava

per envejar la seua bellesa

i el príncep la salvava

per a casar-se amb ella.

Conten que conten que un dia,

just a l’últim estant

algú trobà un altre llibre

que no havia vist abans.

En obrir-lo amb suavitat

de les seues fulles groguenques

va eixir un capità pirata

que estava en aquesta novel·la.

Aguaitada entre les pàgines

la princesa el mirava.

Ell dibuixà un somriure

tan sols per saludar-la.

I taral·lejà la cançó

que el mar li canta a la lluna

i li regalà un collar

fet d’algues i d’escuma.

Assegut sobre un rengló

el pirata, cada nit,

l’esperava en un cantó

del capítol catorze.

I la princesa muntava

una escala de síl·labes

per trobar-se el pirata

en l’última represa.

Així es quedaven tot plegats

fins que traspuntava el sol,

escoltant el murmuri tebi

del mar, en un caragol.

Conten que conten que al maig

els dos se n’anaren un dia

i deixaren en els seus llibres

moltes pàgines buides.

Els personatges del llibre

ofesos protestaven

“Les princeses dels contes

no se’n van amb els pirates”.

Però ells ja estaven lluny,

molt lluny, en alta mar

i escrivien una altra història

conjugant el verb estimar.

El pirata i la princesa

aferrada al seu braç d’acer

naveguen per set mar

en un vaixell de paper.

                                 La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.

Feina per avui dimecres dia 2 de juny de 2010

                       1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

                       2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat? 2.3. Caldria donar-li més importància als instituts? 2.4. Què es pot aprendre amb la poesia?

La il·lustració és de Zábranský Vlastimil


                           3. Transforma en prosa el poema Amor en la biblioteca de Liliana Cinetto i explica'n l'argument. Copia el poema al teu blog també, com sempre.

Reflexions sobre l'enquesta "Les orientacions sexuals" per Jaume Oliver

Durant un cert temps hem tengut a la nostra pàgina una enquesta sobre la nostra orientació sexual!

Gràcies a les vostres votacions podem redactar i arribar a unes conclucions.
Les votacions han estat així:

• 2 persones han votat No, ho tenc ben clar, que és un 75% , és la opció més votada de totes.


• 4 persones han votat No, però a vegades ens pica la curiositat, que és un 25%.


• 1 persona ha votat sí, durant l'adolescència. 6%


• 2 persones han votat sempre he tengut dubtes i encara no els he resolt. 12%

Aquestes han estat les votacions de l'enquesta de la nostra pàgina web http://www.pqpicampos.blogspot.com/

Conclusions:

Pel que es pot veure, la major part de la gent que ha votat té molt clares les seves orientacions sexuals. És interessant veure com, a una altra part de la gent que ha votat, li pica la curiositat per saber més coses sobre les diferents opcions sexuals que podem arribar a tenir les persones. Un percentatge més petit, però existent, ha estat el de les persones que en tenen dubtes. Consider que és normal en aquesta edat.

El més important de tot això és el respecte que hem de tenir tots cap a les diferents orientacions sexuals de les persones, així tothom serà més feliç.

Gràcies per les vostres votacions i esperam la vostra participació en la pròxima enquesta.

Jaume Oliver

Feina per demà dimarts, 1 de juny de 2010 amb poemes inclosos

                          1. Comenta el poema de na Carolina dedicat a na Monika Timiditat, també al teu blog, com sempre.


                          2. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?:

                                                   El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer

El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. 
Anunció su vacío, 
encontró pura nostalgia. 
Gritó, pero nadie lo escuchó. 
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba 
y miró hacia atrás, 
derramando versos 
en una gaviota.

La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.

                      3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
                               B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
                               
 Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura

                                        No está mal

(Gloria Fuertes)

El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

La il·lustració és d'Alice Wellinger.

Poema dedicat a n'en David, Seguim la llum

Seguim la llum

(Poema dedicat a en David Garcias Nieto)

Cal girar cua.

No seguir endavant,

amb una tortura,

que no deixa de fer-nos mal.

Cal girar cua,

i reprendre la felicitat.

Ja no hi ha més excuses.

És la nostra oportunitat.

Cal girar cua,

i tornar a començar,

amb noves il·lusions,

que es faran realitat.

Cal girar cua.

P

R

O

U

Això ja s’ha acabat!

La llum és estesa,

allà a la “Meseta”.

I el somriure renaixerà,

amb l’estima vertadera

i l’anellada tranquil·litat.

Ben lluny de la fera.

Ben lluny de la bèstia.

Ben lluny dels problemes.

Ben a prop de la pau eterna.

És la nostra revolució.

És el canvi radical,

que ens espera.

És una nova vida

És una nova lluita.

I potser caurem,

però mai dins el forat.

De terra, ens aixecarem

amb força i voluntat.

Tenim l’amor del nostre costat.

Les cadenes ja s’han trencat.

Carolina Ibac

Poema dedicat a na Ma Teresa, Rera el silenci

Rera el silenci

(Dedicat a na Maria Teresa Gayá Ferrer)
Filla de l’Orient.
Escolta en tot moment.
Aprèn, pacient.
Calma present.

Rere el silenci,
s’amaga dolça
a primera volta.

Rere el silenci,
Una flor s’obra.
I la seva olor omple.

És una font que veu de l’aigua.
S’emplena, gota a gota, constant.
Un tap tímid l’empresona, compacte.
És un cau de sentiments que esperen.
És un racó ple de força, d’essència, forta
La paciència espera la confiança, mentre.
El seny i la por fan l’amor a dret i a torta.
El got mig ple, mig buit, és allà sempre.
I ella va bevent, amb pauses… eternes.
I esperem, expectants, -el seu esclat!-
I quan arriba… el suro surt desbordat.
Temps de celebració, l’ànima és oberta.
Podem, per fi, veure la font i beure d’ella.
L’aigua transparent i quieta és ben neta.
Calia esperar, com els bons vins de la terra.
Calia esperar, per abraçar les seves idees.
No tot és de cop i prou, no tot és de sobte.
Cadascú tenim el nostre ritme, constant.
Altres molt accelerats i d’altres, no tant.
Però tots seguim la mateixa línia, la vida.
Uns van endavant, amb els riscos saltant.
Altres enrere, a cada pas que fan, pensant.
Ella, callada, pensa i rumia, rialles contínues.
Dolça vida, dolça ànima, dolça especialitat.
Beu d’aquesta ampolla – i la sentiràs tota -.
Sent aquesta ampolla – i te la beuràs gota

… a …

gota. -

…dolça.

Carolina Ibac

Poema dedicat a n'en Mauricio, Perfecció somniada

Perfecció somniada

(Poema dedicat a en Mauricio Costa)

Porto la motxilla a l’esquena.
Plena d’alegries i de penes.
Les enyorances es troben al fons.
Les esperances, a dalt de tot.

Cerco la perfecció arreu.
Les limitacions són obstacles
que fan pagar sempre un preu.

I el pago de bon gust,
doncs veig l’aire molt pur,
rere tot aquest fum.

Les notes musicals
rodegen cada instant.
M’ajuden a tirar endavant,
amb totes les responsabilitats.

He deixat enrere la infantesa.
Conec d’a prop la maduresa.
La bogeria em fa somniar.
I al llevar-me,
es torna perfecta,
sempre.

∞ ∞ ∞

i n f i N I T a
i
e t e r n a

∞ ∞ ∞

Els riscos es cobren conseqüències.
El pensament m’ajuda a ordenar,
tot caminant, per sota les estrelles .
Són elles les que m’enlluernen.

El silenci del meu cor us escolta,
bategant.

Carolina Ibac

Poema dedicat a n'en Joan, Carrera de fons

Carrera de fons

(Poema dedicat a en Joan Garcias Vadell)

El tren se m’ha escapat.

Però mai no és tard.

M’esperarà un altre

que ja arribarà.

Sempre tindré temps per endavant.

Sempre tindré temps per pensar.

Sempre el temps estarà al meu costat.

Però l’haig d’alimentar.

L’haig d’aprofitar.

L’haig d’estimar.

* * * * * * * *

S e G o N s

T r O b A t S

* * * * * * * *

Ànima estesa sobre l’esfera.

Llum fosca que em despista.

Mentre volo pel món sobre la catifa,

veig, des de les alçades, la vida.

I la miro, amb recança.

No tot és tan fàcil com diuen.

I l’esforç m’endinsa en el passotisme.

Només una mà amiga.

Només quelcom sincer i vertader.

Només allò més simple.

Sense parafernàlies en el desert.

-veurà la meva essència

sense judicis enrere-

Mireu-me.

No sóc res i ho sóc tot.

Mireu-me,

que sóc aquí.

Mireu-me,

que tinc un destí.

I només jo el faré seguir.

Mireu-me ara.

I espereu a mirar-me demà.

Veureu la calma.

M’hauré trobat.

Sóc rebel amb causa.

Sí, i què?

Però assoliré les fites sense pausa.

Tingueu-ho ben present.

Carolina Ibac

Poema dedicat a n'en Jaume, És el teu torn

És el teu torn

(Poema dedicat a en Jaume Oliver Vidal)

Rius de gent.
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.

Paraules escalfades,
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.

És el teu torn!
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.

La tempesta de les idees
ens durà la teva essència:

Extro___vertit
Di___vertit

Vesteixes alegria cada dia,
tot despullant-te a la vida.

Ets tossut, ets caparrut.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.

És el teu torn!
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.

El teu torn… també és nostre.

Carolina Ibac

Poema dedicat a na Lupe, A coll i ment

A coll i ment

(Dedicat a la Lupe Romero Bustos)

S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.

Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.

No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.

La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.

El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:

[A.. COLL... I... MENT]

Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-

Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.
Carolina Ibac

Poema dedicat a na Míriam, Mirada bruna aturada

Mirada bruna aturada

(Poema dedicat a la Míriam)

Mirada bruna aturada,
que guaita les onades.
Des de la distància,
contempla amb ànsia.

Es despulla de la superfície.
S’endinsa en la mar blava,
amb valentia, sense recança,
amb alegria i entusiasme.

Neda, sense por.
Riu, entre braça i braça.
-és un món-
Balla, a cada ventada.

La tempesta arriba
I amb ella, la ira.
Sonen els trons
i les malediccions.

Els onatges s’esveren.
El vent bufa ben fort.
El cel no espera.
La llum se’n fot.

Moments espontanis
que empolsinen vigor
no hi ha qui la calli
quan té la raó.

És ella, de mena.
És ella, ben tendra.
És ella, sempre.
És ella, eterna.
Carolina Ibac

Feina per avui dilluns! T'ENYORAM DAVID!

       1. Comenta els poemes de na Carolina dedicats a n'en Mauricio, a na Lupe, a na Míriam i a n'en Jaume al seu blog i al teu, com sempre.

       2. Comenta deu dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació:

                                               Dites populars i refranys del sol

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

La il·lustració és de Hello bird.

Un record per recordar, per en David

Trobarem a faltar el teu somriure
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí...
Però el record de la classe amb qui has viscut,
no l'esborra la pols del camí...

Durant dos anys la nostra classe hem estat companys i amics! Hem rigut, hem xerrat, hem plorat (segons qui), ens hem discutit i moltes més coses. Coses que són dignes de recordar! Ara un d'aquets companys i amics ha de continuar el seu camí per una altra banda, abans d'hora, tanmateix tots els de la classe hem de seguir un camí per arribar a allà on volem arribar, però aquest amic, en concret , se n'ha d'anar aquest divendres! Demà serà el darrer dia que estarà amb nosaltres i recordar-li que serem amics i companys per a tota la vida. Per això ara tots el teus companys de classe et direm unes quantes coses que has de tenir present sempre! " SI VOLS":

Ai! David què t'he de dir perquè ho tenguis present? Cada vegada que miris la mar t'enrecordaràs de la nostra illa Pues cada pic que miris la mar et recordaràs de la illa on hi vares una època de la teva vida, en concret a Campos, un poble anigament conegut com a Campos del Puerto. Desig que et vagi tot molt bé i que duguis a terme totes les teves fites. Has d'estar molt atent per allà, és un lloc molt gran. ESPER QUE ENS TORNEM A VEURE ALGUN DIA! ^^ SORT!!! Jaume.

Ja t'he dit diverses vegada que em fa pena que te'n vagis, però sé que és pel teu bé, per tant, és només una mitja pena. Aquest ha estat un any molt profitós i esper que hagis après coses que et serveixin per a la teva vida quotidiana. Ets molt bona persona, i les bones persones es mereixen aconseguir tot allò que es proposin. Esper que tot et vagi molt bé i com tu esperes, la llibertat ha arribat a la teva vida, ara l'has d'aprofitar! Que tenguis molta de sort!!! Antònia.

Fa ja dos anys que et conec, i ho em passat molt bé. Cada dia quan m'aixec i estic a punt d' anar a l'institut, sé que m'esperen persones, els meus amics. A la meva germana li costava molt trobar bons amics. Quan ja n' ha trobat ha estat molt contenta. Després, la seva amiga se'n va haver d'anar a viure a un altre país i a mi em feia molta de por que em passàs el mateix. Ha arribar aquest moment que tanta por em feia. Te'n vas... i jo no puc fer res perquè et quedis amb nosaltres. Tu sempre m'ajudaves en totes les meves coses. Quan he tengut algun problema que em preocupava sempre m'escoltaves i si has tengut forces per ajudar-me, ho has fet. Bé, te n'has d'anar d'aquí per poder tenir una vida normal. Esper que trobis amics, i que ningú no et molesti, hehee. Si no és així saps que, aquí a Mallorca, sempre t'esperen persones, per ajudar-te. Ets el meu millor amic, i això mai no oblidis. T'estim mooooolt (L) .. Muaks... Monika.

David, ja fa dos anys que ens coneixem, hem compartit molts de pensaments i he après infinitat de coses al teu costat. Ets gran per a mi, i esper no perdre mai la teva amistat ja que la valor molt. Encara que estiguis lluny no hem de perdre el contacte. Em tens pel que necessitis. Lupe.

Deivid, què et podria dir... Aquests dos anys que he compartit amb tu han estat els millors. Passar els dies a l'institut se m'ha fet menys dur, la veritat és que t'enyoraré molt. Esper que la nostra amistat, encara que sigui en la distància, sigui essent la de sermpre ja que per a mi ets molt especial i et valor moltíssim. Esper no perdre el contacte amb tu i dóna per fet que vendré a visita-te, quan pugui m'escap, ehehhe. Un besito enormeeeee, t'estimmmmm ;). Una abraçadaaaaaa. *Tere*.

Bé David, hace dos años que nos conocemos y decirte que estoy contento de haberte conocido y de los momentos que hemos pasado en esa diminuta classe. Espero que todo te vaya muy bien, a ti y también a tu madre. Alomejor nos volvemos a ver algun dia. Joan.

.

Experiència viscuda al curset "Pas de mals rotllos" per Joan Garcies

  Experiència viscuda al curset "Pas de mals rotllos"

A mitjans del 2n trimestre vàrem començar un curset anomenat ''Pas dels mals rotllos''. En aquest curset tractaríem sobre quatre temes que ens interessen molt com són la violència, en concret l'assetjament escolar, la sexualitat, l'alcohol i l'alimentació.

Teníem un coordinardor general, en Sergi i un especialista per a cada tema, en Sergi (sexualitat), en Tomàs (alcohol), en Guillem (violència) i na Ma Antònia (alimentació). També vàrem conèixer altres especialistes sobre aquests mateixos temes que ens varen ajudar a aprofundir en la informació.

Ens varen fer unes deu hores de taller, més o manco i varen ser molt profitoses.

El motiu d'aquest curset era que nosaltres després havíem d'explicar aquesta informació als cursos de 2n d'ESO. Per parelles, vàrem triar els temes, per després explicar-los durant una hora a cada un dels 2ns d'ESO de cada institut. Es pensa que aquests, atendran millor les explicacions de persones que els duen pocs anys, com si fos un de tu a tu. I de fet, així ha estat.

La finalitat era que tots reflexionàssim sobre aquests temes i obtinguéssim informació de primera mà que podria ser profitosa per a la nostra vida.

Esperem que s'hagin produït tots aquests efectes. Per a nosaltres ha estat una molt bona experiència.

                                                                                        Joan Garcies

Feina per avui dimarts 25 de maig de 2010

              1. Comenta el poema de na Carolina Ibac "Rere del silenci", dedicat a na Mari Tere i penja'l al teu blog, també comentat.


              2. Fes un escrit on expliquis tot el que t'ha passat i com has viscut aquest curs de 2n de PQPI. Activitats, vivències, maneres de fer feina, relació amb els companys, amb les professores, notes, matèries apreses. Tot el que vulguis contar, des de principi de curs fins al moment, i el que ha represetat per a tu, acadèmicament i personalment.

Feina per avui dijous 20 de maig de 2010

                      1. Explica l'experiència viscuda amb el taller "Pas de mals rotllos".

                      2. Comenta els quatre darrers poemes publicats per na Carolina al seu blog i al teu: "Temps de tria", "Amor nat", "Carrera de fons" i "Seguim la llum".

Un poema preciós de Benedetti! Penajau-lo al vostre blog i el comentau!

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti

Feina per avui dijous 13 de maig de 2010

                1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.

                2. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.