Amor sense resposta
Amor platònic…
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit .
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.
Carolina Ibac
Antònia i pecupins!
ResponEliminaCrec que aquesta és la primera vegada que comento en el vostre bloc col·lectiu que segueixo cada cop que puc.
Volia comentar-vos que estic impressionada amb la qualitat dels vostres blocs i us encoratjo a que continueu!
Petonets turquesa per a tots i totes
Carolina Ibac Verdaguer
Sóc molt feliç, que arribin les paraules arreu, que cada dia fem un pas més, pel somni més bonic, per l'alliberament compartit.
ResponEliminaDesitjo que mai s'acabi la màgia i la lluita, sé que mai no ho faran, s'aferraran encara amb més força, és vostre el món, la vida, amb cada poema, amb cada traç, cada idea, dibuixa un nou horitzó, no ens aturem mai!
Gràcies pecupins, Antònia, Carolina, les vostres paraules il·luminen amb força!
Moltes gràcies als dos per les vostres paraules!!! Heu donat molt de sentit al nostre blog!
ResponElimina