Res ja no em sembla igual
tot és diferent per a mi
ara que ja no hi ets.
No em basten
la teva remembranya
ni les teves cartes...
No en tinc prou
amb una difusa imatge
ni tampoc amb els meus somnis...
La música la sento confusa
les paraules han fuit
com se'n van les ones...
El sol ja no riu com abans
quan brillava en els teus ulls
i la mar ja no té color blau.
La meva ànima es mor
sense poder, sense voler acceptar
la teva tan llarga absència.
Opinió Personal
Segur que ara vos preguntau per què he triat aquest poema. Doncs perquè parla sobre una situació que he viscut. Doncs sí, així és. Ja ho sé que no vos ho he dit mai, però era perquè em costava parlar-ne i no m'agradava parlar-ne.
Quan vaig viure a Eslovàquia vaig conèixer un al·lot i la nostra amistat durà quatre anys. Erem els millors amics encara que també ens barallàvem alguna vegada. Però ell era la persona que m'entenia millor, que més m'escoltava i que m'ajudava en tot i em feia sentir molt bé.
Quan va arribar el dia d'haver de deixar el meu país es va enfadar molt perquè no volia que partís. Em sentia molt culpable en aquell moment, i no sabia per què m'ho recriminava, jo no en tenia cap culpa. Des d'aquell moment vaig deixar de tenir notícies seves.
!! Encara tenc el peluchito que m'ha regalat fa uns vuit o nou anys. !!
=)
El poema és preciós i la història que contes, la teva història, molt maca. Sempre és bo viure experiències com aquestes, encara que facin patir un poc.
ResponEliminaAmi tambien me gusto el poema.
ResponEliminaYo masomenos entiendo la historia por que tambien me eh ido a vivir a otro pais q no es el mio y tambien eh dejado a unos cuantos amigos.
Pero bueno hay q seguir para delante.
Hola Mónica! Com va? Si la meva mare o el meu pare em diguessin que hem de partir a un altre país, buuuff me mor! També s'ha de mirar el positiu que té anar a un altre país. coneixes les seves tradicions i el seu idioma. Bé, tampoc m'agrada plantejar-m'ho perquè em baixa la moral això de deixar els meus amics, no sé què faria sense ells i elles... Bé Monika, me n'he anat molt del tema... El poema és curiós, i la teva opinió m'ha agradat perquè m'ha fet saber més de tu. Adéu reina, besos
ResponEliminaMonika ya te dije (bueno dijimos Tere y yo) que nos encantaba tu poema y la història son geniales el poema ya nes bonito de por si y la història tambien bonita es jodido porque tambien he pasado por algo parecido, pero sin irme del país claro esta, pero lo del amigo si.
ResponEliminaMoltes gràcies a tothom, per comentaris...Bé, la veritat és, que quan ja hi era a Mallorca així un mes, doncs tot aquell temps estava pensant que tornaré a Eslovàquia. Però poc a poc, he decit que me quedarè aquí. I bé, sóc contenta que estic aquí. Bé si, tota la meva família i tots els meus amics són molt lluny de jo, però puc estar contenta que he tengut la oportunitat de anar a un altra país. Que, això no passa cada dia.
ResponEliminaO no tenc raó ??
Monii es poema m'ha agradat molt , i sa hitòria que ens contes que has viscut es molt guapa però en part també es molt dur, i ta entenc perquè.. be tu ja ho saps . res moni ara se una miqueta més de tu perquè sabia algo però aixi tan detalladement no, està be que devegades comparteixis coses de sa teva vida perquè ta sents mollir sempre . una abraçada moolts bessitoos ^^
ResponEliminaMuy bonito e interesante Moni.
ResponEliminaYo tambien vivi la experiencia de
dejar todo atras para comenzar una nueva
vida mas prometedora.
Todos echamos de menos en un momento determinado nuestras raices.
Un besitOO =)