Llegir poesia...

"Tant més, que, al llarg d’aquests anys, havia esdevingut ferma en mi la convicció que tota poesia, fins la que sembla més girada més cap endins de l’ànima i dels seus rics silencis, és en la veu, i únicament per ella, que es comunica plenament, fins i tot al lector solitari. Des d’aquest punt de vista, la qüestió d’optar entre el vers i la prosa deixava d’ésser secundària, com ho és per a qui roman en el de la relativitat de tota versió d’un poema."   Carles Riba, dins L’Odissea, d’Homer

El poeta es manifesta a través del jo poètic per crear el poema. Si un poema ens parla d'amor, potser ens el presenta des d'una sensualitatfemenina; si ens descriu un somni, potser és la representació d'un desig profund... Construeix el poema a partir dels silencis, de la distribució de les paraules en el paper, de la mida de les lletres,la sonoritat dels mots, de la relació de significat de les paraules.Quan llegim un poema, hem d'intentar donar vida al text. Per aconseguir-ho, hem d’interioritzar la rima, el ritme i la sonoritat de les paraules i, alhora, entendre el sentit del poema. Dir un text implica pronunciar correctament els sons, dominar la veu i saber-la projectar, marcar les pauses i entonar correctament, de manera que quedi clar el sentit del que es llegeix. Recitar poesia és transmetre emoció, sentiments i evitar la monotonia. Per aconseguir una bona recitació, l'accent ens ajuda a diferenciar les síl·labes i els mots que són més importants, i així marcar el ritme. Cal, també, tenir en compte la distribució de les síl·labes àtones i les tòniques al llarg del vers.Els versos poden respondre a diferents models segons la disposició de les síl·labes tòniques i àtones. Observa aquests exemples:

Sobre una mar amb a penes murmuri d’escumes, TAATAA TAATAAT(A)                        Josep Carner La sarda/na és la dan/sa més be/lla A AT A ÈATAATA de to/tes les dan/ses que es fan/ i es desfan;/ A TAATAÈATÈAAT                        Joan Maragall Després de llegir atentament el poema per entendre’n la musicalitat i el sentit, cal memoritzar-lo i posteriorment aconseguir una interpretació acurada, de manera que el poema ens surti de dins. "Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana, i la raça humana està feta d’imaginació."                    El club dels poetes morts, de N. H.Kleinbaum El poeta és l’arquitecte de les paraules. Quan construeix el poema, normalment, ho fa sobre una unitat anomenadaestrofa. Un poema pot estar format per composicions d'una estrofa o més estrofes. LES ESTROFES Apariat Agrupació de dos versos amb una sola rima. Exemple Tercet Combinació de tres versos. Els més utilitzats han estat els tercets encadenats, estrofa d’origen italià de versos decasíl·labs que segueixen l’esquema ABA BCB CDC...   Exemple Quartet/Quarteta Combinació de quatre versos. Es poden representar amb una rima encadenada ABAB, o bé encreuada ABBA.   Exemple Quintet /Quinteta Composició mètrica de cinc versos, llargs o curts, amb dues rimes.   Exemple Sexteta/Sexteta Estrofa de sis versos amb rimes ABABCC, AABCCB...   Exemple Octava També anomenada cobla. Combinació de vuit versos, normalment d’art major i de versos del mateix nombre de síl·labes.   Exemple Dècima Estrofa de deu versos, generalment heptasíl·labs, que segueixen l’esquema ABBAACCDCD.   Exemple     LES COMPOSICIONS Una sola estrofa Haikai Tanka Corranda Una tirada indeterminada de versos Tirallonga monorima Romanç Diverses estrofes iguals Glossa Estança Diverses estrofes diferents Goig Sonet