 | Juntament amb Cementiri de Sinera, els quatre llibres Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final del laberint formen l'anomenat cicle líric. Els diferents llibres del cicle líric, configurats com a itineraris, encarnen també les tensions de Salvador Espriu amb el seu poble, com queda reflectit al famosíssim poema "Assaig de càntic en el temple" d'El caminant i el mur. |
Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l’antiga saviesa d’aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. |  |
 |
| "El comú denominador del conjunt de l'obra literària de Joan Oliver, Pere Quart, és l'adopció d'una actitud crítica, intel·ligent, amb un interès constant per la realitat, l'aparent immediatesa. Així, amb una utilització deliberada i persistent de l'humor aconsegueix una determinada reacció en el lector: el desacord, la reflexió. Amb un registre lingüístic que es vol d'allò més normal: Tots els vocables del Diccionari són poètics, va escriure al pròleg deCircumstàncies". Enric Bou |
Oh, que avingut estic amb la meva petita, esclava, poc sortosa terra, i com em recaria d’allunyar-me’n, sud avall, on sembla que la gent és bruta i pobra, accidiosa, inculta, resignada, insolvent! Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja, així el lluç que pica un ham sense esquer”, mentre jo, encara prop, pensaria en les velles fretures i confiances d’aquest meu tossut poble. I, ja tot sospesat, recularia per restar aquí fins a la mort. Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase i estimo a més amb un irrevocable amor aquesta meva i -nostra- bastant neta, envejada, bonica pàtria. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada