Alguna vegada has tengut dubtes sobre la teva orientació sexual?

A tu jove, que surts per fer el viatge cap a Ítaca...


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Cançó de Lluis Llach sobre el poema de Kavafis

dissabte, 10 d’abril del 2010

Darrer poema de na Carolina Ibac "Fem pinya", especialment significatiu...

  Al·lots, aquí teniu el darrer poema escrit per na Carolina. És molt especial i esperam que vos agradi molt. Particularment, l'he trobat preciós i m'ha emocionat moltíssim perquè parla de vosaltres. Hi queda reflectit un sentiment de grup pur. Va per a vosaltres...


Fem pinya

Inici del curs.
El dia a dia us apropa.
La vostra guia és l’Antònia.
La connexió és plena de llum.
Veniu decebuts,
Us penseu perdedors,
Arribeu una mica perduts,
Però la unió juga al vostre favor.
La constància i la il·lusió us captiven.
Comenceu a treure’n suc de la vostra vida.
Us mireu al mirall i veieu un reflex esperançador.
Res és fàcil, només cal esperar, pacients, com els pescadors.
Ja hi ha la canya.
I un munt de peixos de colors.
La paciència de companya
Ens anima a la revolució.
Teniu una edat complicada.
A cavall entre l’adolescència i l’adultesa.
A voltes uns, a voltes altres.
Ara és moment d’aprendre, ment estesa.
La preparació és la millor eina,
per a poder sobreviure en aquest món injust,
on els rics i els llestos s’emporten la feina.
I la resta, mà d’obra barata amb un salari just.
Sou el nostre futur.
Sou la nostra esperança.
La natura és plena de fum.
L’esfera us demana.
Confiem en vosaltres.
No llenceu la tovallola.
La lluita no és dels altres.
Sinó vostra, ben vostra.
Gràcies a la Mònica i a en David,
A la Míriam i a en Jaume,
A en Joan i a en Mauricio,
A la Lupe i a la Tere,
A tots vuit,
Quan s’acabi el curs
Deixareu un gran buit.
El vostre grup és una pinya.
El pi és l’Antònia
I cadascun de vosaltres sou els pinyons.
Uns fora de sèrie i uns bons minyons.
Proposeu-vos qualsevol fita,
amb fermesa serà assolida.
 Carolina Ibac

2 comentaris:

  1. No me n'he sabut estar sense llegir-lo. És un poema preciós. És un poema complet, adequat i totalment encertat. Enhorabona, Carolina!

    ResponElimina
  2. Hi estic totalment d'acord, na Carolina ha captat la nostra essència!

    ResponElimina