Espectacular… L’ha fet tal i com li havíem demanat…Ha tocat tots els temes que li havia comentat! Ha de ser difícil fer un poema a la carta, i na Carolina se n’està sortint molt bé. Tota una experiència per ambdues parts… Gràcies a poemes com els seus i al sistema com els treballam, alguns pecupins estan agafant gust per la poesia!
Siguem lliures a l'hora de triar parella, a l'hora d'expressar les nostres idees, a l'hora de triar com volem morir, llibertat per parlar la nostra llengua i per triar el nostre sistema de vida. No convé confondre la llibertat amb el llibertinatge, hem de respectar les normes socials per a conviure millor tots plegats. La nostra llibertat acaba quan posa en perill la llibertat de l'altre. Facem un bon ús d'aquesta llibertat i apel·lem la responsabilitat. Ara, a llegir i a gaudir del moment...El títol...inmillorable...Llimem els barrots...molt significatiu.
Llimem els barrots
Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.
Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.
S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.
I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.
Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.
Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!
Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.
La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.
Existeix la llibertat?
L’absoluta llibertat dorm en un concepte utòpic.
Qui té la veritat?
La llibertat és com un ventall de colors.
No és cap tòpic.
Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.
Els amos tenien el color blanc, ben blanc.
Després seguiren els serfs i els senyors.
Més endavant, els mestres i els aprenents.
I finalment, arribaren els patrons i els obrers.
Ara la llibertat pren el color verd del diner.
De presons, n’hi ha una pila:
La presó capitalista.
La presó de l’armari.
La presó dictatorial.
La presó cultural.
No acabaríem mai.
Quedar-se sense llibertat no té misteri.
El seu foment troba un munt de dificultats:
repressions, prohibicions, insatisfaccions.
Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.
Anem llimant els barrots,
una mica cada dia.
La llibertat és un brot
que neix, creix i mor.
Carolina Ibac
"..... que neix, creix i mor", o la maten. És tan difícil la llibertat portada a la pràctica, ja que no depèn sols de tu, sinó de tot allò que t'envolta. Tu pots esser guapa, o lletja, culta, o inculta, de dretes, o d'esquerres, atea, o beata, etc., etc. amb certa independència d'allò que t'envolta, però amb la llibertat no és exactament així, perquè tu pots posar-ho tot en favor de la llibertat, mentre qualsevol energumen/-na se't pot posar al davant i destruir en un no-res allò que tu havies creat.
ResponEliminaJa ho deien aquells, quid est libertas? I potser encara ningú no ha respost definitivament.
Enhorabona.
Gràcies pel teu comentari que sempre enriqueix el nostre blog. M'ha agradat molt la teva reflexió, fa pensar...Està molt bé parlar de la llibertat i lluitar per aconseguir-la, però si entràssim amb termes filosòfics ens trobaríem amb el dubte que has plantejat, tot és molt relatiu. A més, teòricament tot és molt fàcil, dur-ho a la pràctica és el més difícil, sobretot perquè formam part d'una societat a vegades un poc hipòcrita, on la falsa moral hi té un paper important. L'interessant és que fou un tema triat pels nins, el futur d'aquesta societat...Aquest llibre de poesia serà un petit exemple dels temes que preocupen al jovent actual...Esperem que acabi bé l'aventura, encara que l'important és el procés...com diu el poema que enceta el blog...BEsades guapa
ResponElimina