Volem compartir amb vosaltres el projecte que tenim en marxa els de PQPI2 de Campos i la poetessa Carolina Ibac. Recordau el poema La pau ens espera que havia estat creat per al nostre grup? Idò, arrel d'això, na Carolina ens va proposar que pensàssim un tema, setmanalment, i ella el convertiria en poema. Finalment, la cosa ha anat més lluny i ens diu que, a final de curs, els recollirà en un poemari que serà publicat, el pròleg del qual vol que l'escrivim nosaltres. Tota aquesta empresa ens ha motivat moltíssim. El títol del llibre l'autora ja el té pensat, Tu ets la teva estrella, i ja n'ha fet la introducció, això mateix ho volíem compartir amb vosaltres!
TU ETS LA TEVA ESTRELLA
De tant en tant, a la nit fosca de l’ànima,
mirem al cel i guaitem les estrelles.
I les veiem tan llunyanes, que ens desesperen.
Però oblidem una cosa, tots en tenim una dins.
Tu ets la teva estrella, tu ets el teu camí.
Tu ets qui fa possible els teus somnis.
Ningú com tu et pot fer feliç.
Tu i només tu ets el pilar
d’aquell edifici que vas construint amb els anys.
La genialitat ve de la mà quan trobes una altra estrella
dins d’una altra ànima bessona, que t’enamora.
El camí llavors és compartit i les estrelles s’entenen entre elles.
“Tu ets la teva estrella” ha sorgit d’un projecte espontani d’ànimes inquietes que cerquen entendre el món que ens envolta.
L’Antònia Lladonet, professora d’un curs de 2n de PQPI*, ha acostat els seus vuit alumnes a la poesia donant-me el gran honor d’utilitzar algunes de les meves poesies a les seves classes. Aquesta ha estat la llavor del projecte, que ha germinat d’aquesta manera.
A partir d’aquí, m’he ofert a escriure un poema per setmana amb la temàtica que triï aquest alumnat de nins i nines mallorquins i mallorquines.
Amb l’èxit de la primera experiència del poema “La pau ens espera” amb el què es volien treballar els valors pacífics dins aquest món que acostuma a solucionar els conflictes mitjançant les guerres, vaig considerar una idea motivant i encoratjadora que en acabar el curs edités un llibre amb tots els poemes que hagués escrit inspirant-me en ells. Els vaig dir que per a mi seria un gran honor que entre tots ells m’escrivissin el pròleg. Qui millor que ells?
Espero que gaudiu dels poemes i sobretot que penseu que són temes que preocupen al nostre jovent.
Voldria remarcar la gran tasca que fa l’Antònia Lladonet perquè com a professora també conec la dificultat de transmetre la motivació als alumnes i a més, la poesia sempre ha estat un mitjà pedagògic que arriba més enllà. Per ells, “a priori” la poesia pot semblar molt llunyana però són dels qui més escolten poesia perquè qui veu un adolescent sense els seus cascos a les orelles? La música els fa sentir dia a dia i la poesia al cap i a la fi és música muda.
(*) PQPI: Programes de Qualificació Professional Inicial
* * *
ÍNDEX
(Alimentat cada setmana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada