L’acab de llegir i m’ha arribat, m’ha fet sentir i m’ha emocionat. M’han agradat molt els tres versos finals, la poetessa ha fet un joc de paraules perfecte. Les repeticions aconsegueixen un ritme poètic preciós. Pot anar dedicat a totes aquelles persones que necessiten aquesta esperança per viure millor. M’ha arribat especialment...
TOT ARRIBA
Tot és fosc.
Tot és fosc.
Tot és costa amunt.
Tot costa un munt.
Tot és fos.
Tot va ben tort.
Tot és quasi mort.
Tot esdevé poc.
Tot va sense sort.
Tot i així, sempre hi ha esperança.
El camí és molt llarg , és el nostre bagatge.
Fins que no arriba la mort, res no s’acaba.
Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire.
La foscor ens envolta de vegades.
Mai apaga la llum que roman amb nosaltres.
Sobreviure és la nostra fita establerta.
I sempre se’ns encén la bombeta,
quan pensem que no hi ha solució,
apareix una drecera,
apareix una nova raó.
No desesperem,
Pensem, pensem,
Rumiem, rumiem,
Ideem, ideem,
Innovem, innovem,
Imaginem, imaginem,
Hi arribarem!
Sens dubte,
serem el què volem ser!
Mentre podem somniar
L’esperança serà ben viva
Un món millor és possible
Només cal anar tots de la mà.
Espera sempre,
Esperança meva,
Esperança teva.
Carolina Ibac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada